Edat contemporània

Al llarg del segle xviii es posen les bases de la revolució industrial i de la Catalunya contemporània. L’especialització agrària, fonamentada en el conreu de la vinya i la producció d’aiguardent a les comarques litorals, l’aparició de les manufactures de cotó, o d’indianes, i l’obertura del mercat americà inicien una nova etapa de creixement. A partir del 1830 el país inicia la industrialització. Vapors i colònies configuren un nou model econòmic basat en el sector tèxtil, i amb ell, una nova geografia i una nova societat. El gran creixement de les ciutats, que dóna lloc a la construcció d’eixamples, corre paral·lel a l’extensió de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera.

D’altra banda, l’estat liberal espanyol aprofundeix la centralització política. El carlisme, el republicanisme federal i les campanyes proteccionistes són respostes, liderades des de grups socials contraris, a aquest nou model polític. En paral·lel es produeix la revitalització de la llengua i la cultura catalanes, amb la Renaixença i el modernisme com a moviments capdavanters.

Durant el primer terç del segle xx la indústria catalana viu una etapa de diversificació, caracteritzada per l’extensió de l’electricitat i dels derivats del petroli. El moviment obrer, de tendència anarcosindicalista, es consolida amb la fundació de la CNT (1910) i aconsegueix la instauració de la jornada de vuit hores (1919). Durant el decenni del 1920 s’inicia la primera gran onada immigratòria provinent del sud-est peninsular. Des del 1901, el mapa polític és protagonitzat per la Lliga Regionalista i pels partits republicans. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) federa les quatre diputacions provincials, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba. Amb la proclamació de la Segona República, el 1931, es restaura la Generalitat de Catalunya, el govern autònom, i Francesc Macià i Lluís Companys, d’Esquerra Republicana de Catalunya, n’esdevenen successivament presidents. El cop d’estat militar del juliol del 1936 inicia tres anys de cruenta guerra civil. La victòria franquista el 1939 assenyala l’inici d’una llarga dictadura i l’abolició de l’autonomia.

Objectes destacats