El farcell de la postguerra

«Plat únic» i «Dia sense postres»

Menjar poc i pair bé

El «dia del plat únic» va ser imposat per llei durant la Guerra Civil al bàndol franquista. Aquest sistema regia els dies 1 i 15 de cada mes als restaurants, les fondes i qualsevol establiment hoteler on se servien menjars. El sistema consistia que els restauradors oferien un plat de verdures, un altre de carn o un tercer de peix. Els clients només podien optar per un d'aquests i unes postres però, en canvi, havien de pagar el preu habitual del menú. Això va aguditzar l’enginy dels restauradors que van preparar el «plat combinat», un sol plat que portava una mica de tot.

Es va fer molta propaganda d'aquesta llei per ràdio, a la premsa i en cartells. Els restaurants havien de pagar, almenys, el 25 per cent de la recaptació del dia i havien de portar el control dels comensals mitjançant una llista. El compliment del «dia del plat únic» era de caràcter obligat i els ingressos obtinguts d’aquesta manera es destinaven als menjadors de beneficència i de l’Auxili Social. La campanya es va ampliar posteriorment amb el «dia sense postres» que tenia lloc els dilluns.