El Museu posa a disposició d’institucions, entitats o altres organismes que ho sol·licitin, diverses exposicions en préstec.
L’exposició fotogràfica itinerant Catalunya en guerra i en postguerra ofereix una selecció d’imatges que són un retrat excepcional fet des de primera línia i que mostren els canvis profunds experimentats per la societat catalana entre els convulsos anys revolucionaris de la guerra i la instauració del terrible nou ordre franquista.
L’exposició presenta sis «fotògrafs viatgers» vinculats al Centre Excursionista de Catalunya: Cèsar August Torras, Juli Soler, Jean Thomas, Lluís Llagostera, Adolf Zerkowitz i Albert Oliveras.
La Nova Cançó esdevé, en la dècada de 1960, la veu dels Països Catalans. Mentre la dictadura de Francisco Franco sotmet el país a una severa repressió i imposa una dura persecució de la llengua pròpia, aquest moviment artístic projecta al món la seva lluita com un model exemplar del compromís dels cantants d’una col·lectivitat amb el seu poble per reivindicar-ne la identitat. Per dir-ho inspirats en paraules d’un poema de Salvador Espriu popularitzat per Raimon, la Nova Cançó es manté fidel al servei del seu poble per retornar-li el nom de cada cosa, com un alçament de llum en la tenebra.
L’any 1992 una ciutadana de Vipiteno (Bolzano) va trobar casualment una caixa amb més de 4000 fotografies que un soldat havia fet de la campanya feixista de les tropes italianes durant la guerra civil espanyola. El Museu d’Història de Catalunya presenta un centenar d'aquestes imatges fins ara inèdites i que destaquen per la seva bona conservació i el seu gran valor documental.
El Museu d’Història de Catalunya posa a disposició de les institucions i entitats que ho desitgin l’exposició fotogràfica itinerant Mauthausen. Crònica gràfica, una selecció d’imatges procedents del camp de concentració de Mauthausen que forma part del fons dipositat al Museu per l’Associació Amical de Mauthausen.
L’objectiu d’aquesta mostra és donar a conèixer el món dels camps de concentració nazis que van viure els republicans espanyols exiliats després de la guerra.
L’exposició pretén donar les claus per respondre els interrogants que suscita el fenomen de la bruixeria i també la repressió a la qual va estar sotmesa. La mostra ens durà de la història – la gènesi del fenomen, la cacera de bruixes i la seva fi – al folklore i l’etnografia – el record popular -. I es mourà essencialment entre dos àmbits territorials: Catalunya i el conjunt de l’Europa cristiana.
El 13 de juliol es promulgava la reial ordre de declaració de monument nacional del monestir de Santes Creus, exactament cent anys després de la primera subhasta pública (9 d’abril de 1821) dels béns immobles del monestir. Sense cap mena de dubte, la declaració de monument nacional va significar per al monestir l’inici d’una política continuada de salvaguarda que ha arribat fins avui.
