Dones a les ones

La radioentreteniment

A les dècades del 1940 i 1950, per aconseguir un dels objectius de la ràdio, entretenir i acompanyar l’audiència, la programació posa en antena espais dramàtics, concursos, series policíaques, magazins, humor... i també obre els seus programes al públic, sovint amb intenció benèfica. En èpoques de dictadura, els continguts més lleugers i de pura diversió proven d’emmascarar l’absència d’informació i de llibertat d’expressió, però també permeten que actrius i locutores-presentadores posin en joc el seu talent i capacitat comunicativa. Els formats radiofònics s’han anat desenvolupant al llarg dels anys, alguns s’han transformat, d’altres continuen vigents, però en tots hi són ben presents les dones, fins i tot en espais masculinitzats com els esports.

Escoltar teatre

Les actrius que proven sort en el nou mitjà hi són benvingudes, ja que ofereixen una dicció clara i bona veu, llegeixen correctament els guions, declamen poesia i interpreten teatre. La major part d’emissores formen quadres escènics, les importants amb professionals i les altres amb aficionats. S’interpreten obres adaptades o guions originals, amb força èxit, com les sèries policíaques. A finals de la dècada del 1960, el radioteatre comença a decaure: la televisió i la reorganització de la programació que es fa des de Madrid i en cadena per tot Espanya en són les causes.

Els espectacles de cara al públic, els concursos i la radiobeneficència

Les emissores obren els estudis per fer programes de cara al públic i, així, converteixen la ràdio en un espectacle a l’entorn de programes benèfics, farcits de concursos, amb actuacions de cantants i rapsodes. A partir de la dècada del 1950, la programació d’entreteniment, en qualsevol dels tres formats, omple el dial de programes intranscendents, anestèsics, que no qüestionen la situació al país, gràcies a una censura ja interioritzada per tota l’esfera radiofònica i periodística, que segueix les normes amb docilitat.

Les veus de l’esport

L’esport i la ràdio han format un binomi d’èxit gairebé des del principi. Igual que es retransmeten concerts i obres de teatre, ben aviat els equips de so i els professionals es desplacen als terrenys de joc per radiar les incidències dels partits. La primera transmissió de futbol la fa Joaquim Ventalló l’any 1928. A les periodistes d’esports, en canvi, els ha costat molt més temps jugar en aquest camp, ja que s’ha considerat un àmbit professional masculí, que s’adreça a una audiència masculina.

Àmbit següent

La informació a les ones

Àmbit anterior

La capsa de música
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat