El Museu d’Història de Catalunya presenta un singular mapa de Catalunya, editat a Barcelona el 1720. L’obra, que és excepcional, té un indiscutible interès històric, d’una banda, perquè es pot considerar el primer mapa «modern» de Catalunya fet per un català i, de l’altra, perquè se’n conserven escassíssims exemplars. La seva adquisició permet completar la col·lecció del segle XVIII i enriqueix notablement el fons patrimonial del museu.

De tota la cartografia impresa i manuscrita de Catalunya duta a terme en el tombant dels segles XVII i XVIII, destaca la Nueva descripcion geographica del Principado de Cataluña de Josep Aparici. Aquest mapa abandona definitivament l’errònia forma bombada del perfil de la costa catalana que havien popularitzat sobretot les edicions franceses i estableix un perímetre del Principat en forma de triangle molt més correcte. Conté un bon nombre de topònims, sobretot de viles i ciutats, amb una situació geogràfica molt precisa i una grafia molt millorada en comparació amb la que apareixia en els mapes precedents. Aparici va dibuixar el mapa a partir dels coneixements propis adquirits en nombrosos viatges per la geografia catalana, la qual cosa li permeté incloure-hi una gran quantitat de detalls: establí la frontera pirinenca en el límit fixat pel Tractat dels Pirineus, incorporà el dibuix de les divisions administratives internes, incloent-hi les vegueries, però també els corregiments, producte del Decret de Nova Planta del 1716.

En la part inferior del gravat, Aparici hi dibuixà l’escut d’armes de Felip V amb una dedicatòria: «Al Rey Nuestro Señor por Joseph Aparici Geografo de S. M., natural del Principado de Cataluña». I, a continuació, hi afegí les dades de l’edició: «Con privilegio por veinte años en el de 1720. En Barcelona en Casa Juan Pablo Martí en la Plaza de San Jayme». També en la part inferior, hi apareixen dues bèsties, un lleó i un drac o grifó, que sostenen un llenç amb les escales gràfiques.

Qui era, però, Josep Aparici? Ens trobem davant d’un funcionari de tresoreria que, per motius de feina, va fer molts desplaçaments pel Principat amb les tropes reials, la qual cosa li va permetre conèixer de primera mà la geografia del país.

Sovint s’ha titllat Aparici de botifler (partidari de Felip V) en el conflicte de la Guerra de Successió, però tot sembla indicar que les circumstàncies professionals el van portar a treballar per a la corona borbònica quan les tropes internacionals van abandonar els austriacistes i van precipitar el final de la guerra a favor de Felip V. Fou així com acabà treballant amb José Patiño en la implantació del nou cadastre sorgit arran del Decret de Nova Planta.

Cal tenir en compte, però, que Aparici va dibuixar el mapa de Catalunya quan treballava per als Habsburg i que potser va ser un encàrrec del mateix arxiduc Carles. De fet, sembla que l’any 1708 ja tenia el mapa força enllestit. Així doncs, el mapa era útil per als dos pretendents al tron. En tot cas, val a dir que el mapa d’Aparici proporcionà la moderna imatge cartogràfica de Catalunya a partir del segle XVIII.