La vaga de la Canadenca

La llarga lluita per les 8 hores

Des de l’inici de la industrialització, els treballadors han lluitat per reduir les jornades laborals abusives. Durant la segona meitat del segle XIX, sindicats apolítics dels Estats Units i socialistes i anarquistes d’Europa van impulsar la lluita per la jornada de 8 hores. L’any 1866, la Primera Internacional la va convertir en símbol i reivindicació del treball d’arreu. El lema  “8 hores de treball, 8 hores de descans  i 8 d’esbarjo” va tenir molt d’èxit.

La reivindicació de les 8 hores a Catalunya va començar al segle XIX, durant la Primera República, època en què es va regular per primera vegada el treball infantil. El 1903 es va crear l’Institut de Reformes Socials, que va promoure la regulació del treball femení, infantil i d’activitats perilloses. El 1904 es va aconseguir el descans dominical i el 3 d’abril del 1919, com a conseqüència de la vaga de La Canadenca, va arribar finalment el Decret de les 8 hores. Així, per la pressió exercida des de Catalunya, Espanya esdevé el primer país de l’Europa occidental que aconsegueix aquest avenç.