Leonhart Fuchs. De historia stirpium commentarii insignes, maximis impensis et vigiliis elaborati... Basileae: in officina Isingriniana, 1542.

Llibre imprès. Antics propietaris: Joseph Puig (s. XVIII) i família Salvador (s. XVII-XVIII).

Tractat de botànica mèdica que recull 345 plantes amb la seva descripció i ús terapèutic, totes il·lustrades i amb el nom en llatí i alemany. El rigor que les caracteritza marca un nou model de representació botànica, fins al punt que esdevenen imatges copiades múltiples vegades fins al segle xix. L’obra inclou, a més, prop de cent referències a plantes exòtiques dels nous territoris americans, fins aquell moment mai descrites.

La importància que Leonhart Fuchs atorga a les imatges en gravat xilogràfic a partir de models reals queda palesa en la incorporació del retrat dels tres artistes que hi intervenen, amb els seus noms i cognoms. Aquest reconeixement és un homenatge excepcional als tres mestres, atès que en la gran majoria d’obres il·lustrades la menció dels seus responsables o bé apareix en caràcters minúsculso bé arriben a no figurar.

Publi Virgili Maró. Opera. Venetiis [Venècia]: Vindelinus de Spira, 1470.

Incunable sobre vitel·la. Antics propietaris: germans Josep i Pere Joan Finestres i de Monsalvo (s. xvii-xviii). Prové de la Universitat de Cervera.

Recopilació de l’obra poètica de l’autor clàssic romà Virgili. Es compon de Les bucòliques, poema pastoral, Les Geòrgiques, en lloança a la vida rural, i l’Eneida, poema èpic dedicat a Enees. A Espanya només se’n conserva un altre exemplar a la Biblioteca del Escorial.

Un aspecte singular és que els folis corresponents al principi de Les bucòliques i a cada un dels quatre llibres de Les Geòrgiques i els dotze de l’Eneida presentaven orles envoltant el text. De totes aquestes, només se’n conserven dues, que corresponen a l’inici del quart i del novè llibre de l’Eneida. En totes dues destaca l’escut d’armes amb el toisó d’or de Felip I, el Bell, de Castella.

Josep Bolló. Misce·lània científica il·lustrada. Catalunya, segle XVIII.   

Manuscrit sobre paper. Prové de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona.

Recopilació de diversos tractats d’aritmètica, arquitectura, geometria, astronomia i tres dibuixos a color destacables: el primer d’un cometa vist el 25 de desembre de 1705 i dos amb representacions de la guerra de Successió a la ciutat de Barcelona. A continuació hi ha una col·lecció de gravats i, al final, un estudi sobre ortografia castellana.

La il·lustració del full 122 representa la caiguda d’un cometa amb una llegenda interessant:

«Signum magnum aparuit in celo. Señal del cel que ab grandíssim estruendo aparegué als 25 de desembre, dia de Nadal de l’añy 1705 a las 5 horas de la tarda. Fou cosa molt orrorosa, així per trobar-se lo emisferi ben clar y ceré com per lo gran rimbombo y resplandor que féu. Y segons havem observat se pot dir que era presagi de las misèrias y calamitats que ha patit y pateix tot lo regne de España y més en particular lo principat de Cathalunya fins lo present añy de 1717.»

Jaume I, rei de Catalunya-Aragó. Libre dels feyts. Poblet, any 1343. El Llibre dels fets, també anomenat Crònica de Jaume I, és la peça més emblemàtica de la col·lecció de la Biblioteca de Reserva, ja que és la còpia més antiga en català conservada del relat del rei conqueridor. Conté una miniatura i onze caplletres historiades amb la figura del rei en diferents posicions, il·luminades amb orles decorades amb motius animals i vegetals. Manuscrit sobre pergamí. Antics propietaris: Pere Pau Bolet (s. XVI), Joaquim Llàtzer Bolet (s. XVII) i Josep Jeroni Besora (s. XVII). Prové del monestir de Poblet i del convent de Sant Josep de Barcelona.

A part de la miniatura amb la representació del banquet reial durant el qual es decidí la conquesta de Mallorca, hi havia una altra miniatura al full 65 en què quedava representada una terrassa d’Alcanyís on es va acordar la conquesta de València. Els rastres que han quedat al full anterior i la miniatura que es troba a la còpia del manuscrit del 1619, de factura molt més simple, en són els testimonis més evidents.

Luci Anneu Sèneca i altres. Opera philosophica; Epistolae ... Sub domino Blasio Romero ... est impressum hoc opus in ciuitate Neapolis [Nàpols]: Mathias Moravus, 1075 [i.e. 1475].

Incunable sobre paper. Antic propietari: Pere Miquel Carbonell (s. xv). Prové de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona.

Edició prínceps de les obres de Sèneca a cura del monjo de Poblet Blai Romeu i impreses a Nàpols. És un exemple magnífic dels primers impresos italians d’autors clàssics, característics pels tipus romans utilitzats. La decoració del primer full, així com les inicials al llarg del text, són manuscrites i miniades per encàrrec del seu primer propietari, l’escrivà reial Pere Miquel Carbonell, l’escut del qual es troba al peu de l’orla.

Al final del llibre trobem tres notes manuscrites de Pere Miquel Carbonell. A més d’indicar l’any en què va adquirir el llibre (1477), ens explica que ha pagat més diners per enquadernar-lo i il·luminar-lo que no pas per comprar-lo. A continuació, una inscripció del 1511 fa referència a la gran decepció que ha tingut en veure l’estat de deixadesa en què es troba a la biblioteca del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, al qual en va fer donació l’any 1486, tal com indica la carta manuscrita adjunta al principi de l’obra.

Bula confirmando la erección y privilegios concedidos por el Rey Felipe V a la Universidad de Cervera, dada en el año 1730. Roma, 1730.

L’origen cancelleresc pontifici amb tota la seva pompositat es revela en tots els elements del manuscrit: l’enquadernació de vellut carmesí amb cantoneres, fermalls, els escuts de Climent XII i d’Espanya de plata i el segell de plom propi de les butlles; l’escriptura bul·làtica o littera Sancti Petri d’una extrema estilització, per poder lluir un estil cal·ligràfic propi i per impedir possibles falsificacions, i les grans inicials en forma de fullatge amb un poderós efecte decoratiu i de lectura especialment difícil.

Johann Nicolai. Johannis Nicolai... libri IV De sepulchris hebraeorum. Lugduni Batavorum [Leiden]: apud Henricum Teering ..., 1706.

Llibre imprès.Prové del convent de Santa Caterina de Barcelona per donació de Tomàs Ripoll.

Estudi històric dels ritus funeraris, principalment jueus, comparats amb altres pràctiques paganes. L’anàlisi es fa bàsicament a partir del testimoni i autoritat dels textos sagrats i dels comentaris rabínics. També inclou altres pràctiques funeràries de tots els continents.

És un altre exemple de llibre amb elements mòbils, antecedent dels llibres pop-up. En aquest cas, a part de gravats xilogràfics i calcogràfics, el llibre ofereix tres il·lustracions amb pestanya per revelar l’interior de les cambres mortuòries.