1892 Bases de Manresa

Del 25 al 27 de març de 1892 La Unió Catalanista va celebrar la seva primera Assemblea a la ciutat de Manresa. D’aquest primer congrés en sorgiren les Bases per la Constitució Regional Catalana. Personalitats polítiques i de la cultura catalana – com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer o un jove Enric Prat de la Riba - donaren representativitat i força al document, que fou sintetitzat i conegut com a Bases de Manresa. Era un esforç més, un intent de dotar de govern propi Catalunya amb les limitacions econòmiques, polítiques o d’ordre públic imposades des del govern central.

A tall d’exemple, les propostes de llibertat en l’emissió de més deute públic, o l’enaltiment del català com a llengua oficial a Catalunya, foren especificitats, molt remarcables, que significaven un considerable avenç atesa la situació plena de discriminació vers l’economia i la llengua catalana. En definitiva, es proposava disposar de govern propi, d’unes corts veritablement catalanes.

Aquestes reivindicacions no es varen aplicar fins l’Estatut del 1932. Tot i així, van perfilar les bases on posteriorment s’assentà la Mancomunitat, un simple pas previ a l’autogovern, d’enorme càrrega simbòlica, que acabaria resultant molt efectiu vint-i-dos anys després.

Reproduïm íntegre les bases relatives al poder regional. Normalitzem la grafia respectant barbarismes, localismes i vulgarismes.

BASE 2a.- En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà el temperament expansiu de nostra legislació antiga, reformant, per a posar-les d'acord amb les noves necessitats, les sàvies disposicions que conté respecte dels drets i llibertats dels catalans.

BASE 3a.- La llengua catalana serà l’única que amb caràcter oficial podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d'aquesta regió amb lo Poder central.

BASE 4a.- Sols los catalans, ja ho sien de naixença ja per virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics, fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder central. També deuran ésser desempenyats per catalans los càrrecs militars que importin jurisdicció.

BASE 5.- La divisió territorial sobre la que es desenrotlla la gradació jeràrquica dels Poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural i el municipi.

BASE 6a.- Catalunya serà la única sobirana de son govern interior: per lo tant, dictarà lliurement ses lleis orgàniques; cuidarà de sa legislació civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de l’establiment i percepció d'impostos; de l’encunyació de la moneda, i tindrà totes les demés atribucions inherents a la sobirania que no corresponguin al Poder central segons la Base 1a.

BASE 7a.- Lo Poder legislatiu Regional radicarà en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots los anys en època determinada i en lloc diferent.

  • Les Corts se formaran per sufragi de tots los caps de casa, agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç, mitjançant la corresponent organització gremial en lo que possible sia.

BASE 8a.- Lo Poder judicial s'organitzarà restablint l’antiga Audiència de Catalunya; son president i vicepresidents, nombrats per les Corts, constituiran la suprema autoritat judicial de la Regió, i s'establiran los Tribunals inferiors que sian necessaris, devent ser fallats en un período de temps determinat i en última instancia dintre de Catalunya tots los plets i causes.

  • S'organitzaran jurisdiccions especials com la industrial i la de comerç.
  • Los funcionaris de l’ordre judicial seran responsables.

BASE 9a.- Exerciran lo Poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts, los qui estaran al davant dels diversos rams de la administració regional.

BASE 10.- Se reconeixerà a la comarca natural la major latitud possible d'atribucions administratives per al govern de sos interessos i satisfacció de ses necessitats. En cada comarca s'organitzarà un Consell, nombrat per los municipis de la mateixa, quin exercirà les citades atribucions.

BASE 11.- Se concediran al municipi totes les atribucions que necessita per al cuidado de sos interessos propis i exclusius.

  • Per a l’elecció dels càrrecs municipals se seguirà el mateix sistema de representació per classes adoptat per a la formació de les Corts.

BASE 12.- Catalunya contribuirà a la formació de l’exèrcit permanent de mar i terra per medi de voluntaris, o bé d’una compensació en diners prèviament convinguda com abans de 1845. Lo cos d’exèrcit que a Catalunya correspongui serà fixo i a ell deuran pertànyer los voluntaris amb que hi contribueixi.

  • S’establirà amb organització regional la reserva, a la que quedaran subjectes tots los minyons d'una edat determinada.

BASE 13.- La conservació de l’ordre públic seguretat interiors de Catalunya, estaran confiades al Somatent, i per al servei actiu permanent se crearà un cos semblant al de Mossos de la Esquadra o de la Guardia Civil. Dependran en absolut totes aquestes forces del Poder regional.

BASE 14.- En l’encunyació de la moneda, Catalunya deurà subjectar-se als tipos unitaris en que convinguen les regions i els tractats internacionals d'unió monetària, essent lo curs de la moneda catalana, com lo de les demés regionals, obligatori en tota Espanya.

BASE 15.- L’ensenyança pública, en sos diferents rams i graus, deurà organitzar-se d'una manera adequada a les necessitats i caràcter de la civilització de Catalunya.

  • L’ensenyança primària la sostindrà el municipi i en son defecte la comarca; en cada comarca, segons sia son caràcter agrícola, industrial, comercial, etc., s'establiran escoles pràctiques d'agricultura, d'arts i oficis, de comerç, etc. Deurà informar los plans d’ensenyança, el principi de dividir i especialitzar les carreres, evitant les ensenyances enciclopèdiques.

BASE 16.- La Constitució Catalana i els drets dels catalans estaran baix la salvaguarda del Poder executiu català, i qualsevol ciutadà podrà deduir demanda davant dels tribunals contra els funcionaris que la infringeixin.

BASE 17.- Disposicions transitòries.

  • Continuaran aplicant-se el Codi penal i el Codi de comerç, però en l’esdevenidor serà de competència exclusiva de Catalunya el reformar-los.
  • Se reformarà la legislació civil de Catalunya prenent per base son estat anterior al Decret de Nova Planta i les noves necessitats de la civilització catalana.
  • Se procurarà immediatament acomodar les lleis processals a la nova organització judicial establerta, i mentrestant s'aplicaran les lleis d'Enjudiciament civil i criminal.