Horaris
Localització
Entrades
Tarifes
Horaris
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Localització
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Reserves de grups i escoles
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transports i vies d'accés
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Aparcament
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposició temporal
General 4 euros
Reduïda 3 euros
Entrada combinada
Exposició permanent + exposició temporal
General 8 euros
Reduïda 6 euros
Horaris
Localització
Entrades
Tarifes
Horaris
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Localització
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Reserves de grups i escoles
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transports i vies d'accés
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Aparcament
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposició temporal
General 4 euros
Reduïda 3 euros
Entrada combinada
Exposició permanent + exposició temporal
General 8 euros
Reduïda 6 euros
Twitter
FacebookEls safareig, un espai de treball i socialització per a les dones
Al llarg del segle XIX i inicis del segle XX s'aixecaren la majoria de safareig o rentadors que formaven part de la geografia urbana de la majoria de pobles i ciutats. En el que en podríem anomenar el primer centre de socialització femení. Així, es va passar de rentar en rius i fons a rentar en llocs especialment dissenyats per a aquesta finalitat, cosa que millorava en funcionalitat. Alguns d’ells eren autentiques joies d’arquitectura modernista. I amb la construcció deis safareig o rentadors també es van dictar diverses normatives de sanitat pública relacionades amb els rentadors i les seves condicions, ja que, els moviments higienistes associaven la majoria de les malalties a les condicions de l'aigua.
«Fer safareig»
Els safareigs es van convertir en un lloc de socialització femenina, un lloc de tertúlia mentre les dones rentaven, i aquest fet va afavorir la creació de dites populars que han arribat fins a l’actualitat. Era un lloc íntim on s’explicaven les seves coses i les que passaven al seu voltant. Al llarg dels anys, al voltant dels rentadors han anat sorgint tot un seguit de paraules, frases i refranys. Són les aportacions que aquesta feina ha fet al folklore popular català. Aquesta activitat ha deixat vestigis en el llenguatge, com ara «fer safareig», «passar bugada», «perdre un llençol a cada bugada», «Ai! senyor! Tanta roba i tan poc sabó», etc.
Als rentadors les dones treballaven, però també cantaven i s’explicaven coses del seu dia a dia. De vegades la canalla acompanyava la mare o l’àvia i aprofitava per jugar i fer entremaliadures. Era un espai de llibertat, on podien parlar sense traves, explicar-se remeis, històries, xafarderies o compartir cançons.
Dóna un cop d'ull a alguns safreigs de Catalunya
-
Algunes dones fan la bugada al safareig de Roda de Ter a la dècada dels vint. L’aigua del safareig procedia del torrent Massana.
Autor: Lucien Roisin Besnard. Col·lecció Josep Castellà i Conxita Roqué “Cal Paleta”.
-
El safareig públic de les Tres Fonts, Roda de Ter, amb tot de dones que renten la roba, cadascuna d’elles amb el cistell que utilitzaven per portar la bugada, anys vint del segle XX. Els safarejos públics i els rius van ser, durant molts anys, punts de trobada i de socialització femenina.
Col·lecció Josep Castellà i Conxita Roqué “Cal Paleta”.
-
El safareig o rentadors públics de Manlleu situats al canal, dècada dels trenta. Bellugar roba mullada era una feina àrdua. Els teixits tradicionals de llana, cotó o lli molls esdevenien molt pesats. L’aparició de nous teixits i les innovacions en els detergents han contribuït a facilitar la feina de la bugada.
Col·lecció Raquel Castellà
-
Canal industrial de Manlleu, a la dreta, dones rentant roba a inicis del segle XX.
Col·lecció Raquel Castellà.
-
Els rentants de Manlleu com popularment es coneixien els safareigs en aquesta població en una imatge de principis del segle XX. Antigament era habitual portar la mateixa roba durant setmanes. Amb l’arribada dels avenços tecnològics, les innovacions en el món dels teixits i els detergents, han fet de la bugada una feina fàcil que pot fer qualsevol persona, còmodament a casa. Així, al llarg del dia, utilitzem un vestuari diferent per a cada activitat.
Col·lecció Raquel Castellà
-
Safareig públic de Santa Coloma de Queralt els anys trenta del segle XX.
Autor: Lucien Roisin Besnard. Arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra.
-
Dones rentant roba al safareig de la font de les Canelles.
Autor: Lucien Roisin Besnard. Arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra.
-
Safareig de Taradell, anys trenta del segle XX.
Col·lecció Raquel Castellà
-
Algunes dones fan la bugada al safareig de Roda de Ter a la dècada dels vint. L’aigua del safareig procedia del torrent Massana.
Autor: Lucien Roisin Besnard. Col·lecció Josep Castellà i Conxita Roqué “Cal Paleta”.
-
El safareig públic de les Tres Fonts, Roda de Ter, amb tot de dones que renten la roba, cadascuna d’elles amb el cistell que utilitzaven per portar la bugada, anys vint del segle XX. Els safarejos públics i els rius van ser, durant molts anys, punts de trobada i de socialització femenina.
Col·lecció Josep Castellà i Conxita Roqué “Cal Paleta”.
-
El safareig o rentadors públics de Manlleu situats al canal, dècada dels trenta. Bellugar roba mullada era una feina àrdua. Els teixits tradicionals de llana, cotó o lli molls esdevenien molt pesats. L’aparició de nous teixits i les innovacions en els detergents han contribuït a facilitar la feina de la bugada.
Col·lecció Raquel Castellà
-
Canal industrial de Manlleu, a la dreta, dones rentant roba a inicis del segle XX.
Col·lecció Raquel Castellà.
-
Els rentants de Manlleu com popularment es coneixien els safareigs en aquesta població en una imatge de principis del segle XX. Antigament era habitual portar la mateixa roba durant setmanes. Amb l’arribada dels avenços tecnològics, les innovacions en el món dels teixits i els detergents, han fet de la bugada una feina fàcil que pot fer qualsevol persona, còmodament a casa. Així, al llarg del dia, utilitzem un vestuari diferent per a cada activitat.
Col·lecció Raquel Castellà
-
Safareig públic de Santa Coloma de Queralt els anys trenta del segle XX.
Autor: Lucien Roisin Besnard. Arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra.
-
Dones rentant roba al safareig de la font de les Canelles.
Autor: Lucien Roisin Besnard. Arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra.
-
Safareig de Taradell, anys trenta del segle XX.
Col·lecció Raquel Castellà
Navegueu amb les tecles de desplaçament
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Horaris
Localització
Entrades
Tarifes