El 1985, a les rodalies de Llavorsí (Pallars Sobirà) es va localitzar un conjunt de 148 peces de bronze. L’agrupació està formada per objectes d’ornament: braçalets, botons, plaques de cinturó; destrals i armes , un fragment  d’espasa,  una placa d’armadura i una peça de guarniment per a cavalls. Aquests objectes es podien situar cronològicament entre finals del segle VIII i inicis del VII  aC.

La troballa va ser feta per un col·leccionista de material bèl·lic resseguint la serra amb un detector de metalls, amb la finalitat de recuperar les restes d’armament de la Guerra Civil que es troben escampades per la zona. Hem de dir que el lloc està ple de trinxeres, fil-ferrades, metralla i bales pertanyents a aquest conflicte.  Segons l’autor de la troballa sembla que algun d’aquests objectes afloraven a la superfície i el conjunt ocupava un espai molt reduït  entre mig de les pedres. La localització del conjunt semblava respondre a un amagatall intencionat, ja que el bronze era a la prehistòria  un material escàs i cotitzat, susceptible de ser  fos i reaprofitat contínuament .

La gran majoria dels objectes d’ornament, botons, braçalets i plaques de cinturó presenten una elaborada decoració incisa que consisteix en la combinació de motius geomètrics, motius d’espina de peix, zigues-zagues, línies i acanalats. Aquestes decoracions també es troben en altres objectes de bronze de dipòsits similars als de Llavorsí,  del nord-Est de França propers als Alps, sobretot amb el dipòsit de Larnaud (Jura), la qual cosa permet donar un origen Alpí al conjunt de Llavorsí.

El que desconeixem és perquè es diposita el conjunt en un indret solitari, sense cap traça d’ocupació humana coneguda d’aquell moment històric, ni poblat, ni necròpolis. Els arqueòlegs interpreten que es podria tractar d’un conjunt d’objectes fora d’ús, portats per metal·lúrgics ambulants i per tant destinats a la fosa o portats per comerciants per a ésser utilitzat per a l’intercanvi. Tant en un cas com en l’altra creuen que la seva destinació darrera seria la fosa. Queda clara també que la presencia d’aquest dipòsit en el curs del riu Noguera Pallaresa, ens pot indicar la importància d’aquest riu com a via de comunicació entre Catalunya i França ja a la prehistòria.

Els 148 objectes de què consta el dipòsit de Llavorsí fan que actualment sigui el més important de Catalunya. Aporta com a novetat l'àmplia varietat de categories i tipus d'objectes, alguns desconeguts al país i fins i tot a les àrees pròximes del sud de frança , lloc on la trobada de dipòsits de bronze és un fenòmen més corrent. El ventall cronològic que ens donen els materials és bastant ampli, encara que hi ha tot un grup d'objectes que tenen una cronologia molt uniforme. Com a elements més antics de conjunt podem assenyalar els braçalets en espiral i la cnèmide, del Bronze Mitjà i començament de Bronze Final. Les destrals d'aletes subterminals se situen entre el Bronze Final II i el III, cronologia que s'ha de donar a tota la sèrie de braçalets de seccions plano-biconvexa, plano-convexa i circular. Hi ha tot un ampli grup d'objectes com són les destrals d'aletes terminals, la fulla d'espasa, les plaques de cinturó, els braçalets plansamb costats ressaltats i extrems engrossits, el braçalet amb nervi longitudinali extrem engrossit, els botons, les cocardes i amb tota seguretat el fragment de placa circular, que poden datar-se al Bronze Final III. L'orígen de bona part dels materials s'ha de situar a la zona centre-est de França, als dipòsits de tipus larnaudià. Això ens marca un itinerari bastant clar de per on es desplaçà el portador o portadors d'aquests bronzes. El Conjunt arriba a Catalunya en una data que cal situar entre el final del VIII aC i el començament del VII aC. La deposició il·lustraria els desplaçament de grups cap al sud, seguint les vies de comunicació obertes pel rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, en el moment de màxim desenvolupament de la metal·lúrgia del bronze a Europa. El caràcter generalitzat de les ocultacions porta a no descartar cap hipòtesi a l'hora d'explicar el perquè es produïren (reserves econòmiques d'una comunitat en trànsit, ferralla de fonedor ambulant, també podria tractar-se de reserves econòmiques en moments de crisis generalitzades, o poden ser causa de la demanda de fenicis i grecs de l'estany i els bronzes necessaris per a les seves foneries, sense oblidar els dipòsits votius oferts a alguna divinitat protectora. 148 objectes de bronze.Els materials són els següents: - 1 fragment de fulla d'espasa (núm.Inv. 135)- 1 cnèmide o gambera (núm. Inv- 55)- 9 destrals d'aletes (núms. Inv. 136, 138, 139, 141d'aletes subterminals) ( núms. 137, 140, 142,143,144 d'aletes terminals)- 4 plaques de cinturó (núm. Inv. 56, 57, 58, 60)- 77 braçalets de diferents tipus: braçalets en espiral, braçalets plans de costats ressaltats i extrems engrossits, braçalet obert amb nervi longitudinal i extrems engrossits, braçalet de secció plano-còncava, braçalets de secció plano-biconvexa, braçalets de secció plano-convexa, braçalet de secció circular.(núms inv. )- 52 botons circulars amb anella del tipus: ( del núm. 3 al 21 botó circular amb anella; de forma troncocònica del Núm. 22 a 33; de forma de casquest d'esfera del núm, 34 a 44; de forma cònica amb vèrtix arrodonit: núm. 45; de forma forma de casquet d'esfera: núm. 46,47,48; botó pla amb anella: Núm. 51; forma de casquet d'esfera amb anella resaltada i decoració de 5 motllures concèntriques:núm. 52) - 2 cocardes planes amb anella ( núm. 49, 50) (peça de subjecció de les diferents corretges de la part superior de l'arnès del cavall)- 1 fragment de placa circular ( núm. 59)- 1 resta de fosa ( núm. 145)