Sembla ser que els llegats pedagògics han deixat de ser rellevants, d’ençà un temps, per comprendre i millorar les pràctiques educatives. El cas és que la majoria dels esforços esgrimits avui dia no acostumen a anar més enllà dels esdeveniments que succeeixen en la urgència del present i, a més, queden captivats per totes aquelles novetats que acostumen a ser presentades a so de bombo i platerets. Per tant, aquesta desconnexió entre el present i el passat fa d’allò més oportú el cicle de conferències que es presenta perquè té la voluntat d’emfasitzar la Història de l’Educació del nostre país. Per tot plegat, i confiant que aquesta proposta sigui una nova oportunitat per repensar la formació humana d'una forma més completa, s’ha confeccionat un programa que ressegueix la vida i obra de deu mestres que representen, sota el deixant de la renovació pedagògica, i en el sentit ideològic més plural possible, uns antecedents de primer ordre en la formació de mestres, laïcisme, coeducació, educació pública i, l’ensenyament de la música, geografia i naturalesa. En fi: paga la pena que aquests referents no caiguin en l'oblit perquè ens permeten abordar millor els problemes del present.

14 de febrer de 2023

• 17.30h: Inauguració del curs, a càrrec de Margarida Sala i Albareda (Museu d'Història de Catalunya), Jordi Garcia i Farrero (Universitat de Barcelona) i Maria Ojuel i Solsona (Professora de Secundària i departament d'Educació 
• 18h-19.30h: Cassià Costal, l’humanisme confiat i esperançador per al demà, a càrrec de David Pujol i Fabrellas (Universitat de Girona)

28 de febrer de 2023

• 18h-19.30h. Pilar Pascual: la dignitat de ser mestra, a càrrec d'Esther Cortada i Andreu (Historiadora)

14 de març de 2023

• 18h-19.30h. Teresa Mañé Miravent: la primera mestra laica, a càrrec de Ginés Puente i Pérez (Universitat Rovira i Virgili) 

28 de març de 2023

• 18h-19.30h: Pere Blasi: l'estudi de la Geografia com a vehicle de renovació pedagògica, a càrrec de Jordi Garcia i Farrero (Universitat de Barcelona)

11 d'abril de 2023

• 18h-19.30h: Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes, a càrrec de Dolors Marín i Silvestre (Professora de Secundària)

25 d'abril de 2023

• 18h-19.30h: Joan Bardina i la formació del mestre exemplar, a càrrec d'Eric Ortega i González (Universitat de Barcelona)

9 de maig de 2023

• 18h-19.30h: "L'escola de la cuca": Alexandre Galí i l'educació en la realitat, a càrrec de Manfred Díez i Garcia (Professor de Filosofia)

23 de maig de 2023

• 18h-19.30h: Victòrina Vila i l'escola minerva. Visió polifònica d'una mestra, a càrrec de Gloria Jove i Monclus & Meritxell Simon i Martin (Universitat de Lleida)

6 de juny de 2023

• 18h-19.30h: Marta Mata i Garriga: Una vida compromesa amb l'educació pública de qualitat, Núria Simó Gil (Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya)

20 de juny de 2023

• 18h-19h30] De Cal mestre al conservatori: el paper de Pere Tintorer en la institucionalització de l'ensenyament de la música, a càrrec d'Estel Marín Cos & Oriol Brugarolas Bonet (Universitat de Barcelona)

Breu currículum dels ponents:

David Pujol i Fabrellas. Mestre i doctor en Ciències de l'Educació. És el director de Perspectiva, la revista de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, entitat on treballa actualment. També fa classes a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha redactat, sol o en col·laboració, articles i llibres de divulgació, opuscles didàctics i treballs d'història de l'educació.

Esther Cortada i Andreu. Ha treballat a l'ensenyament públic més de quaranta anys. És Doctora en Història Contemporània i ha publicat diversos articles sobre història de l’educació de les dones i coeducació. És autora dels llibres Escuela mixta y coeducación en Cataluña durante la 2a República i Ser mestra a la Catalunya del segle XIX.

Jordi Garcia i Farrero. Pedagog, màster en Història Contemporània i doctor en Educació per la Universitat de Barcelona. Premi extraordinari de Doctorat en el curs 2012/2013. Professor del Departament de Teoria i Història de l´Educació de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS). Vicepresident de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor de diferents llibres, capítols de llibres i articles sobre els discursos pedagògics contemporanis. 

Ginés Puente i Pérez (Vila-seca, 1991). Doctor en Història per la UB i la seva recerca s’ha fonamentat en els orígens de l’anarco-feminisme a l’Estat espanyol entre 1865 i 1939. Més concretament, ha realitzat diversos estudis sobre el pensament de la mestra i anarquista Teresa Mañé Miravent. Actualment, compagina aquesta recerca amb la feina com a professor associat a la URV i com a professor col·laborador a la UOC.

Dolors Marín i Silvestre. Doctora en Historia Contemporània (Universitat de Barcelona, 1995). Beca post-doctoral a La Sorbona IV- Centre d'Estudis Catalans París (1995-1998), professora de Documentació, Exposicions i Audiovisuals a l'Escola de Patrimoni Contemporani. Fàbrica Tecla Sala – L'Hospitalet (1989-1993). Docent en cursos i seminaris de diverses universitats (Princeton, London School of Economics, UIB, Universitat de Valladolid, etc.). Ha treballat com documentalista/comissaria d'exposicions (1998-2007) del Museu de les Industries i Arts Populars i Museu Etnològic de Barcelona.

Eric Ortega i González. Pedagog, Màster en Educació en Valors i Ciutadania i doctorand del programa Educació i Societat de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) i del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS). Actualment, compagina les seves tasques docents a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya.

Manfred Díez i Garcia. Professor de Filosofia a l’escola Pia de Calella des de l’any 2017, i abans professor d’Història a l’escola Sant Gregori de Barcelona des del 2000.  Llicenciat en Història, en l’especialitat d’Antropologia Cultural a la Universitat de Barcelona, el 2016 va obtenir el grau de doctor en Filosofia a la mateixa universitat, amb una tesi sobre el pedagog català Alexandre Galí amb el títol “Alexandre Galí, filòsof de la història.” A més a més, ha realitzat cursos i conferències d’història, pedagogia i filosofia per a entitats com l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre d’Estudis Carles Cardó o l’Ateneu Barcelonès, entre d’altres.

Gloria Jove i Monclus. Pedagoga. Doctora en Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora del departament de Pedagogia de la Universitat de Lleida. Membre del Grup de Recerca DHIGECS. Coordinadora de la línia de doctorat “Educació inclusiva i educació a través de contextos comunitaris” del programa de  Doctorat Educació, Societat i Qualitat de Vida de la Udl. Les seves investigacions i publicacions estan relacionades amb la innovació educativa en concret com aprendre amb les arts, el patrimoni i el territori i la formació de professorat reflexiu, creatiu, crític i inclusiu.

Meritxell Simon i Martin. Investigadora Ramón y Cajal al Departament de Pedagogia de la Universitat de Lleida. Es historiadora de l’educació de les dones, especialitzada en història del feminisme. Actualment lidera el projecte d’Humanitats Digitals “El Fons de l’Escola Normal de Lleida (1841-1950): els “cursillos de selección profesional” durant la Segona República”.

Núria Simó i Gil. Pedagoga. Doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Professora i investigadora a la Facultat d'Educació, Traduccció, Esports i Psicologia de la Universitat de Vic-UCC. Actualment dirigeix el Centre d'Estudis i Recerca en Educació de la UVic-UCC. Entre els seus àmbits de recerca destaquen la inclusió social i educativa amb infants i joves i el l'àmbit de ciutadania, democràcia i participació en educació.  

Estel Marín i Cos. Mestra, llicenciada en Història i Ciències de la Música, títol superior de piano i de música de cambra i doctora en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi "L'ensenyament del piano a Barcelona: 1850-1901". Ha desenvolupat la seva tasca docent a l'educació infantil, primària, i secundària i, durant dotze anys, també ha estat professora al Departament de Didàctiques Aplicades de la Universitat de Barcelona. Actualment és cap del Servei de Recerca Educativa del Departament d'Educació.

Oriol Brugarolas i Bonet. Llicenciat en Piano i Solfeig i Teoria de la Música i, doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2013 és professor d’Història de la Música del grau d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, com també de Secundària i Batxillerat a l’Escola Sant Gregori, des de 2003. Com a investigador s’ha especialitzat en l’estudi i recuperació del patrimoni musical català així com del comerç, producció, consum i difusió musical a Barcelona i Espanya entre 1780 i 1900