A partir dels anys seixanta els moviments d’oposició al règim emergeixen de l’aïllament a què han estat sotmesos i apleguen sectors cada cop més grans de la societat. La incorporació de les noves generacions que no han viscut la guerra i els canvis que experimenta el món i la societat catalana generen un moviment plural que exigeix el retorn de la llibertat, la democràcia i l’autonomia.
Tot i l’obertura del règim i el tímid apropament a la comunitat internacional, la manca de llibertats civils és més que evident a l’Espanya franquista. La creació de l’Assemblea de Catalunya (1971), on hi conflueixen grups antifranquistes molt diversos, des dels comunistes fins als nacionalistes conservadors, té una importància cabdal pel futur polític del país.
Cançó que denuncia la repressió franquista, composta per Maria del Mar Bonet en 1968 a partir d'un poema de Lluís Serrahima.
