La memòria d'un país

Exposició permanent

Vapor i nació

Al llarg del segle XVIII, un cop superada la desfeta de 1714, Catalunya inaugura un període de creixement econòmic en el qual es posen les bases de la revolució industrial. L’especialització agrària, l’aparició de les manufactures de cotó i l’obertura del comerç amb Amèrica són algunes de les claus d’aquest procés.

La industrialització s’inicia a partir de 1830, fonamentada en el sector tèxtil. Vapors i colònies fabrils configuren un nou model econòmic que transforma la geografia i la societat catalana. El creixement de les ciutats corre en paral·lel a l’extensió de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera.

La construcció de l’estat liberal espanyol troba resposta, a Catalunya, en el carlisme, el republicanisme federal i les campanyes proteccionistes. Al mateix temps, s’inicia la Renaixença, un moviment de revitalització de la llengua i cultura catalanes que té una importància cabdal en la formació de la consciència nacional.

Les bases de la revolució industrial

Després del desastre de 1714 i un cop superada la llarga postguerra, la societat catalana viu un període de creixement demogràfic i econòmic. A les comarques litorals, l’especialització en el conreu de la vinya i el desenvolupament de les indústries tradicionals, orienten el mercat a l’exportació. Reus, Vilanova o Mataró són actius centres de manufactura i comerç.

Al llarg del segle XVIII, l’obertura del comerç amb Amèrica juga un paper clau en l’enlairament econòmic del país. Molts dels capitals obtinguts de l’intercanvi comercial amb les colònies americanes, són invertits més endavant en les industries locals. Catalunya posa les bases de la industrialització, que tindrà en el sector tèxtil un dels seus principals motors.

Premsa de vi

Premsa de vi

Indústries del segle XVIII

Art, ciència i pensament

L’embranzida cultural i científica de la segona meitat del segle XVIII, connectada amb la Il·lustració, es desenvolupa des d’acadèmies i institucions privades com la Junta de Comerç, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts o l’Acadèmia de Medicina.

Totes aquestes institucions promouen l’estudi tècnic i la innovació com a resposta a les necessitats de la indústria i fan un gran esforç per donar a conèixer les novetats científiques de l’època. En l’àmbit artístic, la sensibilitat del barroc dóna pas a l’estètica neoclàssica i l’esperit de la Il·lustració és present en bona part de les manifestacions culturals.

Col·legi de Cirurgia de Barcelona

Col·legi de Cirurgia de Barcelona

Revoltes, revolucions, reformes

El XIX és per a Catalunya un segle de molta inestabilitat política. A partir del 1793 i fins el 1833, el país coneix la crisi definitiva de l’antic règim i la introducció del liberalisme prefigura un nou model de societat que troba, però, una forta resistència en el carlisme. Aquest moviment conservador i tradicionalista, té una forta implantació en determinades comarques, i provoca un llarg conflicte armat.

Les pugnes entre liberals i absolutistes, durant el regnat de Ferran VII, i entre moderats i progressistes, durant el regnat d’Isabel II, posen de manifest les dificultats de consolidar un estat liberal modern en el conjunt d’Espanya. A la segona meitat de segle, les idees democràtiques i l’aparició del moviment obrer, juguen un paper fonamental en la mobilització política i la transformació del país.

Cronologia

Guerra Gran

L’esclat de la Revolució Francesa provoca una sèrie de guerres entre les potències absolutistes europees i la França revolucionària. Els catalans pateixen en primera persona les conseqüències d’aquests conflictes. 

1793-1795

Inici de la Guerra del Francès

Napoleó ocupa la península ibèrica i proclama el seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya. Els diferents territoris es revolten i resisteixen l’exèrcit invasor. El 1809, després d’un llarg setge, els francesos ocupen Girona. 

1808

Annexió de Catalunya a l'Imperi Francès

En un intent de guanyar-se el favor del país, Napoleó separa Catalunya del regne d’Espanya i l’annexiona a l’imperi francès. Aquesta política d’acostament compta amb el vist i plau d’una part de la burgesia, però no obté els resultats esperats. 

1812

Constitució de Cadis

Les Corts de Cadis proclamen la primera Constitució liberal espanyola. Coneguda com ‘La Pepa’, estableix una monarquia basada en el parlamentarisme, la sobirania nacional i la divisió de poders. També recull una àmplia declaració de drets.  

1812

Restabliment de l'Absolutisme

La fi de la Guerra del Francès suposa el retorn de Ferran VII com a rei d’Espanya. El monarca aboleix la Constitució de Cadis i restableix l’absolutisme. 

1814

Trienni Liberal

El pronunciament del Coronel Riego obliga a Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis. La Santa Aliança, però, envia un exèrcit per acabar amb els liberals. En aquest període es produeix la pèrdua de bona part de les colònies americanes. 

1820 - 1823

Primera Guerra Carlina

A la mort de Ferran VII puja el tro Isabel II que compta amb el suport dels liberals. El germà de Ferran, Carles Maria Isidre, s’aixeca en armes amb el suport dels sectors més conservadors. El conflicte es viu amb intensitat a Catalunya i rebrota en dues ocasions al llarg del segle.  

1833 - 1840

La Gloriosa

La revolució de setembre suposa el destronament d’Isabel II i l’inici del denominat Sexenni Democràtic. Sectors populars, republicans  i liberals progressistes protagonitzen la revolta. El general Prim esdevé el polític més important del nou règim. 

1868

Proclamació de la primera República espanyola

L’assassinat del general Prim i el fracàs en l’intent de consolidar una monarquia democràtica en la figura d’Amadeu de Savoia, porten a la proclamació de la primera república espanyola. La república, però, pateix fortes convulsions i és el preludi de la Restauració Borbònica. 

1873

Guerra de Cuba

La segona guerra de Cuba, iniciada el 1895, acaba el 1898 amb la intervenció dels Estats Units d’Amèrica i la derrota la flota espanyola. Com a conseqüència, Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines, els últims territoris d’ultramar. 

1898

La industrialització del vapor

Després de l’embranzida econòmica del segle XVIII, Catalunya coneix durant el segle XIX les transformacions econòmiques i socials derivades de la industrialització. Un cop acabada la primera guerra carlina (1833 - 1840), el creixement industrial, ja iniciat en la dècada anterior, es torna espectacular amb la introducció generalitzada de la màquina de vapor.

La industrialització, basada sobretot en el sector tèxtil, configura una geografia particular que transforma el territori. A les localitat manufactureres tradicionals com Barcelona, Terrassa o Sabadell, s’hi instal·len els anomenats ‘vapors’, fàbriques que atreuen a milers de treballadors provinents de zones rurals. Al mateix temps, a les conques fluvials s’hi instal·len les colònies fabrils, que aprofiten l’energia hidràulica.

La fàbrica tèxtil

La fàbrica tèxtil

La societat industrial

Amb la industrialització, Catalunya coneix els progressos i conflictes derivats d’una societat capitalista. La burgesia catalana pren consciència i s’organitza políticament per defensar els seus interessos a les corts espanyoles. Les campanyes a favor del proteccionisme a la indústria topen amb els interessos de bona part de l’estat, on encara hi predomina una estructura econòmica tradicional.

Per la seva part, la classe obrera també s’organitza davant les lamentables condicions de vida a les que es veuen sotmesos molts treballadors. Les agrupacions obreristes creixen i, a partir de la segona meitat de segle, el sorgiment de partits polítics i sindicats connectats amb el moviment obrer internacional, juguen un paper clau en les mobilitzacions socials i els conflictes polítics del país.

La burgesia industrial

 La burgesia industrial

La dona a la fàbrica

La dona a la fàbrica
Audio

Cors de Clavé

Josep Anselm Clavé és el fundador del moviment coral a Catalunya. 

La Renaixença, civisme i nacionalisme

La influència del romanticisme i dels corrents culturals europeus de l’època, generen la Renaixença, un moviment de revitalització de la llengua i la cultura catalana que afecta tots els àmbits de la creació i a totes les classes socials. Els autors de la Renaixença, connecten la societat catalana amb la seva tradició històrica i tenen una importància cabdal en la formació d’una consciència nacional.

Al llarg del segle XIX, els diversos conflictes amb l’estat i el dinamisme propi de la societat catalana, amb tota la seva complexitat, riquesa i contradiccions, posen les bases del futur catalanisme polític. El 1880 es celebra el primer Congrés Catalanista i dos anys després es constitueix el Centre Català, que té entre les seves primeres accions la presentació d’un memorial de greuges al rei Alfons XII .

Renaixença conservadora i renaixença popular

Renaixença conservadora i renaixença popular
Audio

Oda a la Pàtria

Publicat l'any 1833 en el diari El Vapor, aquest poema es considera l'inici de la Renaixença literària. 

Les transformacions urbanes

Els canvis socials i el creixement de la població obliguen a adequar l’espai urbà a les noves exigències. L’enderrocament de les muralles que encotillen les ciutats i la construcció d’eixamples i barris nous planificats amb racionalitat urbanística, són un primer pas. En el cas de Barcelona, les muralles s’enderroquen el 1854 i s’implementa el Pla Cerdà, que construeix l’Eixample.

Les ciutats es doten d’equipaments diversos. El clavegueram i el subministrament d’aigua als habitatges es generalitzen i suposa una fita transcendental per a la millora de les condicions de vida. La gasificació contribueix a l’enllumenat dels carrers i el transport es modernitza amb tramvies de tracció animal.

L'eixample de Cerdà

L'eixample de Cerdà

El Modernisme

El Modernisme és el corrent artístic i cultural dominant arreu del món occidental en el tombant de segle. A Catalunya, es nodreix d’un moment històric que li atorga un caràcter ben particular. Les ciutats creixen, acollint la nova arquitectura, i la necessitat de modernitzar la societat i la cultura, esdevé una prioritat pels intel·lectuals modernistes del país, en el marc de les successives crisis polítiques.

Figures tan destacades com Antoni Gaudí, Joan Maragall, Ramón Cases o Santiago Rusiñol, expressen el seu esperit transformador des de diferents sensibilitats i situen la cultura catalana en primera línia. L’arquitectura, la música, el teatre, la literatura i també l’assaig polític, s’imbueixen de l’esperit del modernisme i tenen un gran impacte en la societat de l’època.

L'hospital de Sant Pau

L'hospital de Sant Pau