La memòria d'un país

Exposició permanent

El naixement d'una nació

L’any 711 un exèrcit musulmà emprèn la conquesta de la Hispània visigòtica. La península ibèrica, rebatejada amb el nom de al-Àndalus, s’incorpora a l’Islam. Al llarg de quatre segles, les terres de Balaguer, Lleida, Tarragona i Tortosa formen part d’una comunitat econòmica i religiosa que s’estén fins a l’Índia.

A la frontera entre al-Àndalus i l’imperi carolingi, a recer dels Pirineus, es formen els comtats catalans. A partir del segle X, sota l’hegemonia del casal de Barcelona, els comtats esdevenen independents del poder dels reis francs i, amb el pas dels segles, guanyen importància política en el context de l’Europa feudal.

La conquesta de la Catalunya Nova, la vinculació amb Occitània i la unió dinàstica amb Aragó, consoliden el nou estat. El repoblament de terres s’organitza, en bona part, a través de la fundació de parròquies i monestirs que expandeixen l’art i la sensibilitat del romànic arreu del territori.

A la frontera d’al-Àndalus

A partir de la conquesta arabobereber de l’any 711 la península Ibèrica forma part del califat omeia de Damasc. Neix una nova societat en els confins de l’Islam, fruit del mestissatge de cultures molt diverses: al-Àndalus. El 929, Abderraman III s’independitza del poder dels califes abbàssides, que dominaven des de Bagdad, i proclama Còrdova com la capital d’un nou califat.

Al-Àndalus esdevé la primera potència cultural i econòmica d’Occident i exerceix una influència molt important en els regnes cristians del nord. La petjada de l’Islam esdevé determinant en la configuració de la futura Catalunya: durant més de quatre segles, els territoris del sud del Llobregat s’integren plenament en l’espai cultural i polític andalusí.

Expansió de l'Islam

Expansió de l'Islam

Sínia Andalusina

Sínia Andalusina

Mecanisme

La sínia és un enginyós mecanisme que permet extreure l’aigua d’un pou de forma automàtica i distribuir-la a través de canalitzacions per irrigar els camps. Per posar en marxa el circuit i fer girar la roda, s’utilitzava la força dels animals de càrrega.

Transformació agrària

La sínia era originaria de Síria i la seva arribada a Europa a través d’al-Àndalus, al segle XI, va permetre la introducció de nous cultius, com ara la taronja, la llimona, l’albergínia, la síndria, els espinacs o la morera, que avui considerem bàsics per a la nostra dieta.

Safareig

El pou de la sínia, que normalment no supera els 9m de profunditat, es fa a prop d’un curs fluvial per captar les aigües subterrànies. Al costat de la sínia sempre hi ha un petit safareig on s’acumula l’aigua extreta del pou. L’aigua acumulada pot arribar a irrigar fins a 2 hectàrees.

La frontera d'Europa

La formació de l’imperi carolingi assenyala el pas de l’antiguitat tardana a l’Europa medieval. A recer dels Pirineus i a les portes del món islàmic, la futura Catalunya inicia la seva construcció. La dominació franca organitza els territoris fronterers en districtes comtals, que protegeixen la denominada Marca Hispànica. Amb el pas del temps, però, el poder dels francs sobre aquests territoris es debilita.

Les joves dinasties comtals, sorgides de llinatges autòctons, falten sovint als lligams de vassallatge. Guifré el Pilós, comte de Cerdanya i Urgell, reuneix sota el seu govern els comtats de Girona, Barcelona i Osona, formant així el patrimoni bàsic del casal barceloní. A finals del segle X, els vincles amb el poder franc es trenquen definitivament i s’inicia el camí cap a la independència política.

Cronologia

Lliurament de Girona als Francs

Els habitants de Girona lliuren la ciutat als francs per pròpia voluntat. Poc després, els territoris de l’Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça segueixen el seu exemple. 

785

Carlemany coronat emperador

 El Nadal de l’any 800 Carlemany és coronat emperador a Roma. Sobre les base dels extensos dominis heretats, expandeix el seu imperi pels territoris dels eslaus, llombards, bizantins i musulmans. 

800

Conquesta de Barcelona

Lluís el Pietós, fill de Carlemany, i Guillem de Tolosa comanden l'exèrcit franc que assetja Barcelona. Rendida per la fam, la ciutat capitula el 3 d’abril. Carlemany atorga als seus habitants una àmplia carta de llibertats.

801

Guifré el Pilós, comte de Barcelona

Guifré el Pilós, de la Casa de Carcassona, esdevé comte de Barcelona i de Girona, a més de comte d’Urgell i de Cerdanya. Els seus fills són els primers comtes no nomenats pels reis francs i inicien una dinastia pròpia. 

878

Ràtzies d'Almansor

Tot i els esforços dels comtes, els territoris catalans pateixen els atacs del cabdill musulmà Almansor.  El 985 assalta i saqueja Barcelona després de derrotar a Borrell II a la batalla de Rovirans. 

982 – 985

Trencament del pacte de vassallatge

Després de no rebre l’ajuda sol·licitada per a la defensa del territori, Borrell II decideix no renovar el jurament de fidelitat al monarca franc, Hug Capet. Es dóna pas a la independència de fet. D’ara endavant, els comtes catalans actuen amb plena sobirania en els seus dominis.

988

Història i llegenda de les quatre barres

Història i llegenda de les quatre barres

Escut

No es coneix amb exactitud quin és l’origen de l’escut de Catalunya. Els comtes de Barcelona utilitzen com a ensenya, des de la fi del segle XI, els pals de gules damunt un camper d’or. D’ençà el regnat de Jaume I, el nombre de pals es concreta en quatre. L’escut d’armes dels comtes de Barcelona esdevé comú a tots els territoris de la Corona d’Aragó.

Llegenda

Al segle XVI es publica, per primer cop, la més coneguda llegenda sobre l’origen de les quatre barres. Segons aquesta llegenda, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va banyar els seus dits a la sang de Guifré el Pelós i els va passar damunt l’escut daurat del comte de Barcelona.

Una terra de treball i duresa

Al segle VIII els Pirineus es troben densament poblats a causa dels corrents migratoris provocats per les crisis del Baix Imperi, les invasions germàniques i la conquesta musulmana. Quan les valls pirinenques assoleixen el sostre demogràfic, s’inicia una forta emigració cap a les terres baixes.

El treball de les famílies camperoles que s’instal·len en zones despoblades converteix la terra erma en productiva. Aquest procés és fonamental per entendre la conquesta i colonització de la Catalunya Vella. Amb el pas dels anys, però, el feudalisme s’imposa arreu del territori i la petita propietat pagesa lliure es veu reduïda enfront els dominis del clergat i dels grans senyors feudals.

La casa pagesa

La casa pagesa

La força dels cavallers

La conquesta carolíngia dels territoris catalans i l’establiment de l’anomenada Marca Hispànica, origina la formació d’una aristocràcia singular, arrelada al territori, però que en molts casos té interessos contraposats al conjunt de la població. Aquesta classe social sorgeix de la fusió entre llinatges d’origen pirinenc i membres de la noblesa hispanogoda.

Els membres de l’estament dominant tenen en la guerra la seva principal activitat, encara que també exerceixen funcions administratives i judicials en els districtes que posseeixen en nom del compte. És d’aquests dominis d’on extreuen les seves rendes. Al segle XI, esdevenen els grans beneficiaris dels canvis socials i de l’establiment del feudalisme.

L’equipament del cavaller

L’equipament del cavaller

L’Església vertebradora i constructora

L’Església du a terme una intensa tasca d’evangelització durant els segles VIII, IX i X. Les comunitats agràries troben en la parròquia el seu àmbit natural de relació. Els monestirs esdevenen centres de conservació i transmissió de la cultura i del coneixement de l’antiguitat, i desenvolupen l’art romànic, que s’estén arreu del territori.

L’Església té un paper determinant en el manteniment de la legalitat i de l’ordre. Per tal de defensar-se de la violència feudal, la jerarquia eclesiàstica crea instruments legals com ara la institució de la Pau i Treva de Déu, que estableix la supressió de les lluites feudals durant un període de treva. L’abat Oliba n’és l’impulsor i la seva obra exemplifica la funció vertebradora i constructora de l’Església.

Arqueta

Arqueta

Església medieval

Església medieval

L’art romànic

Petits temples s’aixequen arreu, presidint veïnats i llogarrets. Són decorats amb pintures que proclamen la majestat de Déu, la bondat dels sants i els turments de l’infern. Les escenes impressionen a la pagesia humil i fomenten el respecte i el temor a Déu. L’art romànic viu el seu moment d’esplendor.

Els clergues

Els clergues gaudeixen d’una gran autoritat moral i de la preeminència social, i sovint són propietaris de terres i vassalls. Si bé legitimen el poder feudal, s’oposen a la violència i als excessos dels cavallers.

La consolidació d'un país

Al llarg del segle XII es consoliden alguns dels trets que caracteritzen la identitat catalana. L’aparició del corònim Catalunya és gairebé simultània a l’inici de l’ús del català com a llengua escrita. ‘Les quatre barres’, l’ensenya dels comtes de Barcelona i actual bandera nacional, s’utilitza des de finals del segle XI.

La societat feudal, marcadament agrària, es dinamitza gràcies a la intensificació del comerç: apareixen noves viles, mercats i fires, que vertebren el territori, i s’estableixen grans rutes marítimes que obren el país a l’intercanvi . Barcelona és el nucli urbà més poblat i el centre polític, econòmic i social de Catalunya: n’és el cap i casal.

L’expansió de la Corona d’Aragó

La Corona d’Aragó neix l’any 1137 fruit del matrimoni de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d’Aragó, filla del rei Ramir II ‘el monjo’ i esdevé una potència militar que s’expandeix per terres musulmanes. La conquesta de la Catalunya Nova genera un important corrent migratori vers el sud, en el qual els ordres religiosos i militars hi tindran una gran influència.

Els vincles culturals i polítics amb Occitània marquen la personalitat de la Corona d'Aragó. La cultura trobadoresca, tan característica de l’època, és ben present a la cort. L’expansió vers les terres occitanes es veurà truncada a causa de la croada francesa contra l’heretgia càtara i la derrota del rei Pere ‘el catòlic’ a la Batalla de Muret, l’any 1213.

Cronologia

Unió dinàstica amb Aragó

El matrimoni de Ramon Berenguer IV  i Peronella d'Aragó, filla del rei Ramir el Monjo, uneix dinàsticament Catalunya i Aragó. El seu fill Alfons I el Cast és el primer monarca que governa amb els títols de Rei d’Aragó i Comte de Barcelona. 

1137

Conquesta de la Catalunya Nova

La corona d'Aragó s’expandeix en diverses campanyes per l’anomenada Catalunya Nova. Entre 1148 i 1149 conquereix Tortosa, Lleida, Fraga i Mequinensa. En un altre campanya, el 1153, pren els reductes de Prades i Siurana. 

1148 - 1153

Batalla de les Navas de Tolosa

Davant l’amenaça expansionista dels almohades, els diversos regnes cristians s’alien i els derroten a la batalla de les Navas de Tolosa. Aquesta batalla assenyala el declivi de l’hegemonia musulmana a la península. 

1212

Batalla de Muret

En el context de la croada contra l’heretgia càtara, les tropes de Simón de Montfort derroten al rei Pere el Catòlic, que mor a la batalla. Aquest enfrontament marca el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana en aquesta regió. 

1213