Les fotografies sostretes del camp (1940-1945)

El camp de concentració de Mauthausen, situat prop del poble austríac de Mauthausen, ha acabat per esdevenir el símbol de la deportació republicana. Dels prop de 10.000 republicans internats en aquest camp, només uns dos mil aconseguiren sobreviure. La majoria d’ells van morir al subcamp de Gusen, anomenat «cementiri dels espanyols», a causa de les duríssimes condicions de treball i les malalties associades a la fam i a l’esgotament.

Mauthausen fou un camp permanentment en obres. Els treballs de construcció i ampliació es van prolongar durant tot el seu període de funcionament, això és, entre els anys 1938 i 1945. Ara bé, les principals edificacions foren erigides entre 1940 i 1943, any en que el camp ja mostrava l’aspecte d’una fortalesa monumental. Murs de pedra, torres de guaita, garatges per camions, edificis de servei per la tropa de les SS...tot construït amb la pedra que els mateixos deportats extreien de la pedrera del camp.

Pel que fa el subcamp de Gusen, la seva construcció és una mica posterior: les primeres edificacions van erigir-se a finals de 1939. Amb el temps acabà sent un complex de tres camps, dues pedreres i fàbriques de materials de guerra instal·lades en galeries subterrànies.

Les fotografies que van ser sostretes pels deportats republicans que il·lustren aquest apartat són plans generals que donen una visió de conjunt del procés de construcció de les instal·lacions i, fora d’alguna excepció, no presenten un tractament gaire acurat pel que fa a la tècnica de la composició i de l’enquadrament.

Els primers camps de concentració van ser creats com a centres de reclusió i reeducació per a tots els opositors al nazisme. La promulgació de les lleis de Nuremberg de 1935, basades en l’antisemitisme i la superioritat de la raça ària, així com l’esclat de la Segona Guerra Mundial, van modificar substancialment la finalitat d’aquests centres. Progressivament, l’Alemanya nazi va anar teixint una xarxa de camps de concentració i d’extermini per tot el territori annexionat.

Amb l’esclat de la guerra, la població dels camps va començar a augmentar de forma considerable: presoners de guerra, opositors al règim, el poble jueu i el gitano, membres de comunitats religioses, minories perseguides, malalts...

En aquesta categoria, les fotografies il·lustren l’arribada de presoners de guerra, així com algunes escenes de la vida quotidiana dels internats.

En tot règim totalitari, la jerarquia és un dels principals elements que sustenta l’organització. Tothom té unes responsabilitats encomanades i unes ordres rebudes que s’espera que s’executin de forma estricta i sistemàtica. Els camps de concentració foren, sens dubte, una de les principals maquinàries, dins del règim nazi,  on es plasmava aquest model.

Així, en el fons també trobem fotografies que són l’altra cara dels camps, el rostre dels qui van ser l’instrument executor de l’engranatge repressiu i del terror. Per una banda trobem retrats d’homes uniformats de les més diverses graduacions militars que treballaven a les instal·lacions i, per altra, imatges d’actes oficials i visites de dignataris del règim. D’aquestes fotografies en destaca, sens dubte, el somriure complaent de molts immortalitzats, aquell somriure del qui és creu posseïdor de la raó i protagonista d’una causa justa.