#SantJordi2020 des de casa

Aquesta diada de Sant Jordi volem animar-vos a seguir gaudint de la història i la literatura des de casa i per això us proposem alguns títols que esperem us semblin interessants.

  • HISTÒRIA MEDIEVAL

Anselm Turmeda, Disputa de l'ase, Barcelona: Barcino, 2013

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S’hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l’ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor. L’obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l’apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al•legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l’Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra d’un autor penedit de la seva deserció religiosa. L’obra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès.

Ausiàs March, Una TriaBarcelona: Barcino, 2011 (Edició a càrrec de Josep Piera)

L'obra poètica d'Ausiàs March no solament va ser llegida, coneguda, reconeguda i imitada pels seus contemporanis i deixebles, sinó també admirada durant el Renaixement hispànic. Al llarg del segle XVI, March fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll.

Pere el Cerimoniós, La guerra contra el rei de Castella, Barcelona: Barcino, 2019

La Crònica del rei Pere el Cerimoniós és la quarta i última de les grans cròniques catalanes medievals. Raül Garrigasait n’ha adaptat al català modern el darrer capítol, en què el monarca narra la guerra contra el rei de Castella Pere el Cruel, un conflicte en què aflora la vella i novíssima qüestió de l’hegemonia peninsular. El Cerimoniós, després d’enumerar els diversos assassinats ordenats pel rei de Castella, que inclouen la seva tia i la seva mateixa esposa, transcriu la carta de desafiament del Cruel i l’intercanvi epistolar que se’n segueix. A continuació descriu les diverses etapes d’una guerra plena de traïcions i girs argumentals, destacant que el rei de Castella no confia en els seus mateixos homes i evita totes les batalles campals amb el Cerimoniós. El relat del rei Pere, dotat d’un punt de vista molt personal, ens fa reviure un episodi fonamental de la nostra història que ens ajuda a entendre el present

Josep-Lluís GonzálezL'àngel de les tenebres, Barcelona: Angle editorial, 2013

Any 1348. Amb l'arribada de la pesta a la ciutat de Barcelona, Xamuel Benvenist, procurador del call i alhora metge del rei Pere III el Cerimoniós, fa tancar les portes del call per aïllar la població jueva de la resta de la ciutat. Gràcies a aquesta decisió, mentre la pesta assola Barcelona, al call aconsegueixen lliurar-se'n. Però una sèrie d'assassinats esfereïdors estendrà el terror entre els jueus barcelonins, com si el mal hagués quedat tancat igualment dins del call. I el mateix Xamuel Benvenist s'hi veurà involucrat de diverses maneres.

Bon coneixedor del judaisme i del món medieval, amb un riquíssim llenguatge i una enorme capacitat per introduir el lector en la vida real de l'època, Josep-Lluís González ha creat una potent novel·la d'intriga, en què els personatges lluiten pel poder, per l'amor, per la seva identitat, sota l'amenaça constant de la pesta i un assassí esmunyedís.

 

  • HISTÒRIA MODERNA

Joan Pujol, Els poemes de Lepant, Barcelona: Barcino - Fundació Carulla, 2019

Els poemes de Lepant inclou totes les composicions de Joan Pujol dedicades a cantar i celebrar la victòria naval de les armes cristianes contra l’imperi Otomà en la batalla de Lepant (1571), amb un paper destacat de Barcelona i de les forces catalanes sota el comandament de Joan d’Àustria. D’una banda, el Lepant és el primer poema èpic inspirat per aquest tema en qualsevol llengua romànica, i narra, en tres cants, tant els antecedents de la batalla com l’encontre decisiu. Els turcs s’han apoderat de Famagusta (Xipre), i els venecians demanen socors al papa Pius V i al rei Felip II. Un cop superades les desconfiances entre les potències cristianes, Felip II cedeix el protagonisme al seu germà bord, Joan d’Àustria, perquè encapçali la Santa Lliga. Una nova incursió dels turcs en aigües mediterrànies serà interceptada per l’armada aliada i conduirà a la descomunal batalla de Lepant. En una segona part d’Els poemes de Lepant, Joan Pujol celebra la victòria glossant, en octaves catalanes, els dístics llatins de tres poemes encomiàstics de l’humanista Lluís Joan Vileta, dedicats a la victòria de Joan d’Àustria, al rei Felip II i a la ciutat de Barcelona.

Francesc FontanellaO he de morir o he d'amar. Antologia poètica, Barcelona: Empúries, 2015 [Disponible en Ebook]

Si hi ha un autor que desmenteixi la idea que el Barroc correspon a un període de decadència de la literatura catalana, aquest autor és el barceloní Francesc Fontanella (1622-1682/83). Perquè Fontanella va escriure una obra poètica (i dramàtica) que no solament és extensa i refinada, sinó que està a l'altura de la millor literatura europea del seu temps. Aquest fet indiscutible, que els estudis i les descobertes més recents no han fet sinó confirmar, encara no ha estat prou assumit per la mateixa tradició cultural a la qual Fontanella pertany. Per això era tan necessària una antologia que oferís una perspectiva prou àmplia de la seva obra poètica, i que ho fes combinant el rigor filològic i la claredat expositiva en les notes que faciliten al lector general la comprensió dels poemes. O he de morir o he d'amar neix amb la voluntat que arreli definitivament en l'imaginari dels catalans la figura d'un home enamoradís i guerrer, que va participar activament en els fets més decisius de la seva època, fill del Conseller en Cap de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors, comandant ell mateix de l'artilleria que es va enfrontar a les tropes de Felip IV, diplomàtic en ambaixades internacionals i, alhora, poeta insigne d'esperit plenament barroc.

 

  • HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

Caterina Albert (Víctor Català), Tots els contes. Vol 1, Barcelona: Club editor, 2018

Els contes reunits en aquest volum són els últims que va escriure Caterina Albert durant el bienni 1948-1949. Temps de desnazificació a tot Europa, també en territori franquista: el règim ha de renunciar a certes brutalitats i autoritza la publicació d’algun llibre català, amb comptagotes i a condició que sigui del tot inofensiu. Caterina Albert havia assistit a tota mena de guerres, revolucions i reaccions. El seu personatge oficial pretenia escriure per passar l’estona i rebia les visites sense sortir del llit, com un Josep Pla en camisó de randes. Però les dues col·leccions de relats que publica el 1950 i 1951 fan el mateix que La infanticida mig segle enrere: desafiar la moral imperant i posar el dit ben bé al mig de la llaga. Són les darreres obres d’una autora que ha donat a les lletres catalanes algunes de les seves peces més originals i més grans.

Joan Sales, Incerta glòria, Barcelona: Club editor

Dominada per tres amics joves que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta.

Tots aquests materials, lligats estretament, donen una forta sensació de vida pel seu estil àgil i col·loquial, però alhora amb nombroses referències literàries, un estil capaç de reflectir la complexitat de la intimitat urbana, sobretot. De fet, els diferents personatges són creacions magnífiques, per la seva autenticitat i evolució, perquè, joves inicialment, esdevenen molt diferents en fer-se grans, exceptuant Soleràs, mena d'inquietant, lúcid, i profètic heroi dostoievskià, doble i alhora estranger en aquest món que, com els herois autèntics és l'únic que mor jove pels seus ideals.

Però, al costat de la guerra, presentada sense cap maniqueisme i amb tota la seva cruesa, hi ha l'amor que encarnen dues figures femenines, que freguen el mite, sobretot, la Carlana. La novel·la, de fet, conté una reflexió, profunda sobre el sentit i, especialment, sobre la dificultat de la vida, que només l'amor il·lumina, l'amor humà, però també el diví -que la creu, un símbol autèntic representa. Però, Incerta glòria tracta també d'altres temes cabdals, de la soledat de l'home i del pas del temps, sobretot, mentre mitifica la joventut, aquesta glòria incerta, fugaç, però glòria al cap i a la fi. I és que, partint d'una situació concreta, l'obra esdevé també una reflexió universal sobre una època dramàtica, marcada per les guerres.

 

  • SOBRE L'EDICIÓ DELS CLÀSSICS A CATALUNYA

Raül GarrigasaitEls fundadors, Barcelona: Ara Llibres, 2020. [Disponible en Ebook]

Fa un segle, en una Barcelona caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de transformar el país editant clàssics grecs i llatins. Així va néixer la Fundació Bernat Metge, l’aventura cultural més ambiciosa que ha vist Catalunya. El 1922, quan va arrencar, semblava una proesa impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament irrenunciable de la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l’Europa de l’època. Els grans protagonistes d’aquesta història van ser el polític Francesc Cambó, l’intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles Riba. No seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Però la força del projecte els va fer oblidar els recels i els va alinear en la mateixa direcció: Cambó hi va posar l’empenta inicial i els diners necessaris; Estelrich, el primer director, hi va afegir ideologia humanística i mà esquerra; i Riba, tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat.