1941. El diari clandestí "L’Hora de Catalunya"

Lluís Esteve fou un personatge valent i modest. Compromés amb Estat Català, patí l’exili. Un cop tornat a Barcelona, lluita clandestinament. La seva ardidesa el porta a publicar, sota el franquisme un diari informatiu, aliadòfil i del que se’n conserven pocs números. Sàpiens, el 2015, n’oferí un dossier amb el facsímil d’alguns. Joan Crexell, estudiós de la premsa clandestina, publicava a Canigó el 1977 una nota on escrivia tot emocionat: «Feia temps que li seguíem la pista a aquest butlletí. En aquest sentit podem dir que sabíem que consta a l’Hemeroteca de Barcelona. Per dissort, en tractar-se de premsa clandestina sota el franquisme, es trobava a l’«infern», la qual cosa ens impedia de consultar-lo tot i estar en el fitxer públic. Mentrestant havíem tingut el goig de trobar dos exemplars en un arxiu particular d’un conegut dirigent polític. Es tracta dels números 5 (18 d’octubre 1941) i 63 (20 novembre 1943). Consten d’un o dos folis tirats a una cara amb multicopista contenint les quatre barres i una gran V -de Victòria- suposem -impreses en vermell -o amb un tampó?- al bell mig de la pàgina. Dit i fet.» El periòdic, format foli i un sol full imprès per les dues cares edità 364 números i van col·laborar-hi també Frank Sena, -anglès d’ascendència catalana que el coordinava- Robert Font... i com la informació s’obtenia de la ràdio, especialment la BBC anglesa i la traduïen al català distribuint el periòdic en una xarxa clandestina. Els aliats mantenien una molt dinàmica política comunicativa en l’Espanya de Franco, així editaven el butlletí La Voz de América, molt ben imprès, era una propaganda en pro dels Estats Units, Radio Liberty, etc. L’Hora de Catalunya era informació bèl·lica pro aliada i editada des de Catalunya per un conjunt de persones de professions no intel·lectuals, que era, precisament, a l’inrevés de les habituals dels aliats. No anava del Consolat a la societat catalana, anava des de baix! Subsistia, i diàriament en aquell context és una heroïcitat amb la repressió mortal, és clar, pel suport del consultat britànic a Barcelona i la voluntat de democràcia que tenien els qui arriscaven llibertat per a projectar notícies. Una bella aventura de la que oferim el contingut del número 5.

 

L ’ H O R A    D E     C A T A L U N Y A

 

 

Periòdic Nacionalista Català.

Barcelona

Segona època                       18 d’octubre de 1941.                        Número 5

_____________________________________________________________________

El passat dia 14 es complí un any de l’assassinat del President de la Generalitat de Catalunya l’honorable EN Lluís Companys i Jover. Detingut per les criminals hordes nazistes quan es trobava camí de Bèlgica on anava a salvar son fill reclòs en un sanatori, Companys fou lliurat als esbirros espanyols que el fusellaren al castell de Montjuich. La sang tombada pel nou màrtir de Catalunya no haurà estat vesat impunement i ella serà llargament venjada. Catalans! Unim-nos tots en un mateix pensament de record i homenatge a l’heroic representant de la Nació Catalana.

 

PATRIOTES! VISCA CATALUNYA LLIURE!

_____________________________________________________________________SAGETES DE MON BUIRAC – Els miserables bandits de la Falange, llencen llurs boines vermelles pels aires en una eufòria sense límits. Llur amo acaba d’obtenir una sèrie de suposats èxits a Rússia que ben bé haurien volgut collir ells, posem per cas, a Guadalajara o bé a Madrid. Això els sembla que els allargarà quelcom llur permanència en els llocs estratègics on poden robar amb la llei a una mà i el punyalet a l’altra, que podran continuar engreixant-se amb el pa blanc que mai no els manca damunt llur taula. No veuen, els fastigosos falangistes, que l’hora de les tiranies ha passat ja, i que la derrota d’Hitler i dels seus principis és tan absolutament certa, com ho és la d’ells, la dels assassins de camisa bruna, que amb un braç enlaire, pretenen fer-nos caminar a nosaltres amb les mans enlaires.

CANTACLAR

_____________________________________________________________________ L’èxit obtingut en el nostre darrer número de la poesia dedicada a l’invicto “generalísimo”, és la causa que avui la inserim novament per difundir-ne el seu saborós contingut, heus ací el sonet en qüestió:

 

AL CAUDILLO

Per regir el darrer de tots els pobles

Ha sorgit un ridícul general.

L’exèrcit espanyol, que no res val,

Com podrà donar mai testes més nobles?

 

D’Hitler el carnisser i de Mussolini,

Qu’a perdut son imperi i sos vaixells,

Es vil servent, i pensa com anyells,

Conduïr-nos a tots a l’extermini.

 

L’Eix ha perdut la guerra, això se sap,

Fins ell mateix ho creu, més amb cinisme,

Diu que vol fer feliç el seu proïsme

I ser dels espanyols per sempre el cap.

 

El cap en diu! Com si no es veies massa

Que té damunt son coll una carbassa

 

_____________________________________________________________________

CAL FER CIRCULAR AQUEST FULL! Cada persona que el llegeixi sentirà renèixer dintre d’ell l’esperança d’un demà millor. No els digueu que heu rebut un full escrit en la nostra gloriosa parla. MOSTREU-ELS-HI! Que el vegin de llurs propis ulls. Per abatre als assassins i lladres de la Falange, cal la vostra ajuda. Propagant la nostra publicació treballeu PER CATALUNYA PER LLUR INDEPENDENCIA.

 

 

CATALUNYA TRIOMFANT, TORNARÀ A ÉSSER RICA I PLENA

ENDARRERA AQUESTA GENT TAN UFANA I TAN SUPERBA

_____________________________________________________________________

COMENTARI DE LA GUERRA.- L’atac iniciat per Hitler en el front central de Rússia, no sembla, ni de molt, satisfer al dictador alemany a quant a treure resultats positius es refereix. En son discurs del dia 2 i segurament amb el fi de treure el mal efecte que causava la constant estabilització en tots els fronts de l’Est, Hitler s’aventurà a dir, potser amb excessiva confiança, que les tropes sota son comandament, en marxa irresistible, destruïen la darrera resistència de l’exèrcit rus, i que en unes hàbils maniobres encerclaven el gros d’aquest exèrcit, sense el concurs del qual, Rússia devia abandonar-se a mercè de la “Whermatcht” victoriosa. La premsa, la ràdio i les agències d’informació nazis arribaren a anunciar que dintre de tres setmanes del fulminant atac, Moscú tombaria entre llurs mans. Fa més d’una quinzena que continua l’enconada batalla que ha costat, des l’iniciament d’aquesta darrera fase més de 600.000 baixes als alemanys, i si bé el gravíssim perill que amenaça Moscú es manté constant, no és menys cert que la integritat de l’exèrcit rus és, es pot dir, absoluta. Acceptant el cas de la caiguda de la capital, és indubtable que la resistència soviètica, continuaria en altres paratges més propicis a la defensiva. Ara, el cas pels bolxevics, és de saber triar entra la defensa de la capital com a factor moral d’aquesta resistència, o bé saber renunciar a la possessió de Moscú a fi de salvar el màxim de tropes possible i poder estabilitzar un nou front al Caucas, on trobaran el preciós ajut dels seus aliats anglo-saxons per la seva part, i per prevenir la repetició del “cop traïdor per l’esquena” posat en pràctica per Mussolini en la campanya de França, els Estats Units han fet un enèrgic advertiment al Japó pel cas d’una agressió d’aquest estat contra els territoris orientals de la URSS, la qual seria immediatament seguida per la declaració de guerra de tots els països americans i de la gran Bretanya conjuntament. Tornant al front de lluita actual, si l’atac d’Hitler fracassés, acceptant inclús la presa de Moscú pels seus exèrcits, (naturalment convertida en runes), seria pels alemanys un cop mortal. En cas contrari, de res no li servirà el guany d’aquesta batalla, que com hem vist per les anteriorment guanyades, l’allunyen cada vegada més de la Victòria que persegueix i que no podrà pas mai atènyer, doncs la Guerra ja la tenen guanyada de temps l’Anglaterra, els Estats Units i amb ells tota l’Europa revoltada contra les teories antinacionalistes dels pobles.

_____________________________________________________________________

DEMOCRÀCIA NO VOL DIR NI REVOLUCIÓ NI DICTADURA

_____________________________________________________________________

LA IMMORTALITAT DE LA PÀTRIA.- Tot l’odi que de segles ençà llencen els espanyols damunt la nostra dissortada Catalunya, no ha fet sinó revifar la flama patriòtica dels fills d’aquesta aimada terra. Han vingut damunt nostre duríssimes èpoques, entre les quals hem de contar com una de les més repressives la que estem vivint actualment, i malgrat la brutalitat i el refinament persecutori contra l’ànima d’aquesta noble Pàtria Catalana, es endebades que l’ariet enderrocador s’esberla. A tots aquells “patrioteros” que creuen ofegar amb els armes els sentiments nacionalistes del nostre poble, segueixen un errat camí i faria bé en meditar les paraules del nostre gran poeta Jacint Verdaguer, qui en la seva “Oda a Barcelona” fa palès que: “Qui enfonsa o alça els pobles, és Déu que els ha creat”.

_____________________________________________________________________

DRETES ? ESQUERRES ? PER DAMUNT TOT: CATALUNYA !!!

CATALANS ! VISCA CATALUNYA LLIURE !!! LA PÀTRIA HO ÉS TOT!