L'excursionisme i l'associacionisme juvenil durant la Segona República

Pere Rosés va néixer a Barcelona l’any 1924. Gràcies al fet que el seu pare era mestre d’obres, va gaudir d’una infància feliç fins a l’esclat de la Guerra Civil. A partir de llavors, l’empresa del seu pare fou col·lectivitzada, i ell passà a treballar per a l’Ajuntament de Barcelona fins al final del conflicte, moment en el qual part de la seva família va marxar a l’exili a la Unió Soviètica, fet que provocà una ruptura familiar que no s’arranjaria fins ben entrada la postguerra. Per la seva banda, un cop acabada la Guerra Civil, Pere Rosés prosseguí els estudis d’aparellador, feina que va dur a terme fins que es va jubilar.

D’aquesta manera, el seu testimoni destaca perquè mostra la vida d’un infant en una família relativament benestant durant l’etapa de la Segona República, fet que també ens ajuda a comprendre l’etapa de certa incertesa que suposà tant la Guerra Civil com els primers anys del franquisme per a aquest tipus de famílies. Alhora, per la seva professió, també és un testimoni interessant per copsar la important transformació urbana que van patir Barcelona i l’àrea metropolitana.

En aquest vídeo, Pere Rosés explica com s’organitzava un grup excursionista juvenil, i quines activitats s’hi duien a terme. A més, ens parla sobre els clubs d’escacs d’aquella època.