2016. Restauració de la portalada de Ripoll

Si  bé la data de fundació del monestir de Ripoll és incerta hom considera el 879 com la més probable atenent la monografia que el canonge Eduard Junyent va dedicar al monestir el 1969, on escriu que fou iniciat en època de Gifré el Pilós, en plena repoblació del país. El 2016-2017 el Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya a Sant Cugat del Vallès ha tingut cura, com explica al seu web (centrederestauracio.gencat.cat), de restaurar la portalada. Aquesta portalada és una de les meravelles del món medieval europeu. Es mostra amb relleu, amb imatges, el que era la dominant religiositat de l’època i s’expliquen episodis bíblics talment ho fa la pintura o les miniatures dels còdexs.  El 1986 aparegué el primer volum d’un estudi excepcional, Història de l’Art Català (Edicions 62, 8 vols.) on Núria de Dalmases i Antoni José i Pitarch expliquen -Els Inicis de l’Art Romànic (s. IX-XII)- i descriuen aquest monument, joia com diem de l’art mundial i digne de ser visitat i, més ara que la bona feina feta el mostra en la seva magnificència, espurnejant i, gosaríem dir, il·luminat, en terme medieval, amb l’espectacularitat del que fou el romànic en la seva plenitud. D’aquesta enciclopèdia que hauria de ser a totes les biblioteques importants, com a bibliografia de referència, reproduïm els fragments inicials dels estudiosos citats que dediquen a la portalada de Ripoll com a invitació a la lectura d’una interpretació de la restauració recentment portada a terme.

«A mitjan segle XII, l'únic gran exemple de programa escultòric relacionat amb el lloc que ocupa, de la mateixa manera com ho havien fet els exemples rossellonesos al primer quart del segle XI, és la portada de Santa Maria de Ripoll. Es cert que també hi ha altres exemples d'interès, però aquest és el més impressionant.             

Des d'una perspectiva arquitectònica, la portada de Ripoll no concorda amb un edifici de façana amb característiques llombardes. Des d'una perspectiva de significat, la porta inicialment abstracta és configurada de manera que hom pugui ingressar iniciàticament i triomfal a l'interior del temple, que manifesta tota la seva potència des de la mateixa porta.                    

El plantejament de la portada, quant a elements mínims representats, és el mateix que el de Sant Andreu de Sureda, perquè té assumida la mateixa idea o la mateixa interpretació del text de la consagració de les pedres angulars i idèntica correlació amb les imatges escollides, bé que ara i ací l'exemple ripollès sigui molt més complet —fins a l'apoteosi— que els seus precedents en el temps d’enllà dels Pirineus.                 

Les pedres de la portada de Ripoll són més angulars que cap dels altres exemples perquè recolzen damunt la veritat màxima, l'última en el temps, la Maiestas Domini, en visió apocalíptica, amb el tetramorf, venerada pels vint-i-quatre ancians i pels vint-i-dos benaurats, complementada per les dues visions del profeta Daniel, la de les quatre bèsties i la de l'envestida de les dues bèsties, que, a la vegada, són complementades amb escenes de condemnats i de la paràbola del pobre Llàtzer i del ric Epuló. A aquesta visió apocalíptica se li afegeixen altres relleus, la temàtica dels quals és extreta dels llibres de l’Èxode i dels Reis. El pas del mar Roig, el miracle de les guatlles, la pluja de mannà, Moisés fent brollar aigua de la roca de l’Horeb en tocar-la amb la vara, Josué vencedor d'Amalec i Moisés entre Aaron i Hur que li sostenen els braços, són els temes i els relleus que provenen del llibre de l'Èxode, i, en part, són inspirats en la bíblia de Ripoll. En relació amb aquestes escenes, en un registre inferior i sota arcuacions, es troben cinc figures dempeus, entre les quals es poden distingir les del Senyor i Moisés (el lliurament de la Llei). Totes aquestes escenes i figures estan col·locades al costat dret de l'espectador. La translació de l’arca de l'Aliança a Jerusalem, Jerusalem empestada, el penediment del re¡ David, Betsabé que reclama a David el tron per al seu fill Salomó, l'entronització de Salomó ungit com a rei pel profeta Natan i el judici de Salomó, són extrets del llibre dels Reis i, també, en part, de la bíblia de Ripoll. En un registre inferior i relacionades amb aquestes escenes hi ha cinc figures dempeus sota arcuacions que representen, ¡'una, el re¡ David, al mig, i les altres, quatre músics. Les escenes que acabem d'esmentar estan col·locades a l'esquerra de l’espectador.

Aquestes, ben segur, són les escenes més importants del programa, per n'hi hem d'incloure, encara, d'altres, com les figures de sant Pere i de sant Pau, que en realitat substitueixen les columnes (en sentit físic i en sentit figurat) i les històries de la vida i del martiri d'ambdós sants, el cicle de Jonàs, des que el Senyor li ordena anar a Nínive fins a l'escena del profeta sota l'eura, la història de Daniel des del somni de Nabucodonosor fins al passatge del profeta a la fossa dels lleons, la història de Caïm i Abel i la representació dels mesos. 

Hi ha, per tant, una programació àmplia, de gran abast, que comprèn, si més no, deu cicles extrets de l'Apocalipsi de sant Joan, del llibre de Daniel, de la paràbola del pobre Llàtzer, dels llibres de l'Èxode i dels Reis, de les històries de Jonàs i de Daniel, de les vides i els martiris de sant Pere i de sant Pau, i del cicle dels mesos, que s'articulen entre ells, per significar, des de diferents angles i estratègicament, una mateixa idea: el temple com a símbol la Jerusalem celestial, com a símbol de la redempció, bastit sobre pedra perquè mai ningú no el pugui moure. Aquesta pedra, a la portada, té dues accepcions, una de tipus doctrinal que ve donada per tots els cicles esmentats, especialment per la visió apocalíptica de la Maiestas Domini, amb els ancians, els benaurats i també els condemnats, i una altra de més personal (també doctrinal) que demostren els apòstols Pere (pedra) i Pau. Ambdues accepcions estan unides per la figura de sant Pere, l'encarregat de les claus del cel que a Ripoll substitueix els querubins de Sant Andreu de Sureda.»