1949. Una mostra de la censura franquista a Josep Pla

La personalitat i l’obra de Josep Pla han estat estudiades i analitzades des de diversos punts de vista, i, sovint, discutides. No hi ha dubte que assolí una gran influència social des del setmanari Destino la seva principal tribuna.

Ha aparegut aquest 2017 un estudi que conté un bon conjunt de referències i correspondència entre l’escriptor i l’editor de la revista Destino Josep Vergés a cura de Josep C. Vergés, el seu fill. La censura invisible de Josep Pla que continua en part una obra anterior, Un país tan desgraciat. Memòria compartida amb l’editor de Destino(2007), ambdós a Sd.edicions i palesen la importància de l’epistolari entre editor i escriptor. És d’esperar que pugui aparèixer ben aviat aquest epistolari íntegre. Vergés fill en té cura i no dubten que aportarà més llum sobre un escriptor important, llegit i de nivell per la qualitat de la seva narrativa i pel valor d’una intel·ligència que copsava l’essència, el tarannà, la vitalitat... sota una màscara de simplicitat i naturalitat en una prosa exquisida. No enlluernava ni extasiava com la de Carner o Sagarra però tenia també l’ànima de llengua, que això és dir poc. 

En el treball La censura Vergés narra, basant-se en l’epistolari, les seves vivències i de pas ens il·lustra sobre un Destino sovint blasmat de franquista, el de l’etapa de Vergés pare, editor i que tingué tan les ires dels radicals del franquisme, assalts de Falange, amenaces... com dels integrats –multes, suspensions, avisos...- amb la sempre, sempre constant censura que fa difícil de mantenir que era la revista mimada del Règim. La carta que es reprodueix mostra un cas, no episòdic sinó ben habitual en una revista setmanal que fou de les més seguides a Catalunya atenent la qualitat dels seus col·laboradors i també per allunyar-se d’una ortodòxia asfixiant, era aliadòfila en política internacional, crítica i oberta en la visió de les costums i la tradició amb veleïtats, i voluntat si es pot dir així, cosmopolita. L’epistolari de Vergés a Pla, donat a la Biblioteca de Catalunya, és un mirall important per copsar el dia a dia de l’aventura d’intentar de treballar un periodisme seriós en un context totalitari. La carta del 23 de març de 1949 i la reproduïm per gentilesa de J. C. Vergés ho palesa de forma molt clara:

Estimat Josep. Aquestes setmanes la censura ha estat terriblement severa amb nosaltres. Tot ha estat prohibit, mutilat i enviat a Madrid a consulta. Poques vegades havíem patit tant. Fer el número és molt difícil i sobretot necessita una gran paciència i molts original per la impremta. És absolutament precís que tinguem com a mínim dos calendaris  [la secció de Pla es titulava “Calendario” ] si volem tirar endavant tal com anem ara. Amb l´únic que tenim és impossible seguir. [...]