La proclamació de la Segona República suposà la instauració, per primera vegada a la història, d’un marc legal favorable que confirmà la línia ascendent del cooperativisme. La federació passà de 166 cooperatives amb 27.718 socis el 1931 a 241 societats amb 84.300 socis el 1936. Però el creixement ja no fou tan sols quantitatiu sinó sobretot qualitatiu, amb la diversificació cooperativa: la consolidació de la producció de segon grau, la creació de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu (1934) i l’eclosió de les cooperatives de treball autònomes i de serveis. I també, amb la instauració d’una Cooperativa Central de Compres amb 116 cooperatives associades per fer les compres en comú. L’estiu de 1931 s’aprovà la llei estatal de cooperatives, però la lentitud institucional i l’oposició dels gremis de comerciants en dificultaren l’aplicació pràctica. De fet, a Catalunya no arribaren les competències reals en política cooperativa fins a l’aprovació de l’Estatut (1932) i la Llei de bases de la cooperació (1934) amb la creació del Consell Superior de la Cooperació.
Twitter
Facebook
