Dins de la gran producció artística de Josep Obiols, la dedicació al cartell ha estat recordada sovint, en especial gràcies al mític treball per a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Les seves creacions es tenen en compte sempre en qualsevol repàs de la cartellística catalana del segle XX, i les diverses exposicions dedicades a l’obra de l’artista, ja esmentades (en especial la monogràfica del Palau de la Virreina del 1990 i la commemorativa del seu centenari, l’any 1994), no han deixat mai de reservar un espai a aquesta tipologia de treballs gràfics. Però per desgràcia en conjunt encara es tracta d’un àmbit poc conegut. És cert que l’any 1986 Conxa Virgili a la seva tesi doctoral va analitzar i catalogar els cartells d’Obiols, però malauradament el seu treball es manté inèdit. L’autora hi feia un elenc de quaranta-quatre entrades, en el qual es combinen els projectes que no van arribar a ser impresos i els cartells efectivament realitzats.

I és que realment Obiols va fer molts projectes per a concursos que no van ser premiats i per tant no es van arribar a fer públics com a cartells. Alguns són coneguts perquè van ser reproduïts a la premsa de l’època, fins i tot en colors (i és així que coneixem per exemple el seu treball per al concurs de cartells de l’Obra del Bon Mot, o bé el projecte Tarragona Wines, per anunciar els vins del Camp tarragoní), però n’hi ha alguns altres que han quedat en l’oblit, malgrat haver guanyat al seu moment el primer premi en un concurs, com el del Banc Vitalici. 
No cal que diguem que no hem de confondre, com s’ha fet alguna vegada, els cartells del nostre autor amb els de l’enigmàtic Ricard Obiols, actiu sobretot durant la Guerra civil i que va treballar per als cercles anarquistes.

La selecció del Museu d’Història de Catalunya és força representativa de la producció de Josep Obiols en el camp del cartell, ja que cobreix pràcticament totes les seves etapes. Només hi podríem trobar a faltar alguns cartells de mitjan anys vint, com el que anunciava el setmanari Jordi, amb el vailet ben vestit, amb mitjons alts, calça curta i gorra de jugador de golf; o bé el de la llet condensada El pagès. Les altres peces són representatives de tipologies emparentades amb el cartell: el calendari mural i el diploma.

Aquest conjunt d’obres de Josep Obiols és altament significatiu dels seus treballs en l’àmbit de les arts gràfiques, a les quals va dedicar-se tan activament al llarg de la seva vida. Hi trobem uns originals que ens permeten conèixer millor els seus processos creatius i alguns cartells impresos que es compten entre els més destacats del seu autor i també d’aquells anys tan densos en esdeveniments. Uns i altres s’han convertit en documents històrics de primer ordre per al coneixement de l’actitud cívica i política d’un dels sectors més actius de la societat catalana d’abans de la guerra. I finalment, la seva qualitat artística i la significació del seu missatge encara ens interpel·—len, com ho fa també el mític vailet de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana des del seu cartell.