Moda i modistes

Alta Costura, modisteria i prêt-à-porter

Al segle passat, podem diferenciar tres tipus de vestits segons la manera com es confeccionaven. La forma més corrent i estesa era el vestit fet per una modista, que, tot i que no implicava l’originalitat del model ni tenia autoria específica, era molt més econòmic i assequible. També hi ha havia el vestit d’alta costura, amb dissenys exclusius i preus molt elevats, que només estava a l’abast de les classes benestants. I, finalment, la confecció industrial seriada o prêt-à-porter, que, tot i ja existir des de principis de segle XX, es consolidaria sobretot a partir de finals dels anys seixanta i els setanta perquè era la confecció més barata de totes. Es feia en sèrie a les fàbriques i es venia a les botigues de moda i complements, anomenades boutiques, que van proliferar llavors. El prêt-à-porter –tant el que es feia a Catalunya com a l’estranger– acabaria per arraconar les modistes, tot i que les boutiques –moltes obertes per elles mateixes– sovint necessitarien cosidores qualificades per tal d’adaptar els models a les clientes.

Visita els grans magatzems de moda «El Siglo» de Barcelona

La modista, d'Antoni Vila Arrufat

Àmbit següent

Modisteria i l’emancipació de la dona
Twitter Facebook Instagram
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
Subscriu-te al butlletí
© Museu d'Història de Catalunya