L'arquitectura, l'entorn, la gent

Tots els decorats van ser reproduïts amb la màxima atenció per ajustar-se el més possible a realitat.Els decorats que van servir com a teló de fons a l’expedició (el campament en feixes d’arrossars, el pont de branques, l’estret sender de la muntanya, el pobles tibetans...)són deutors de les fotografies de Marcel Ichac, membre de la Société des Explorateurs. També sabem que, per a certs escenaris i paisatges nepalesos, Hergé va prendre coma referència els treballs del fotògraf Christian Berjonneau, de Paris Match, que li va facilitar documents, sovint inèdits.Per al monestir de Khor-Biyong, la documentació utilitzada procedeix de la revista The National Geographic Magazine, així com dels bells relats publicats als anys vint per Alexandra David-Néel.

Hergé es va inspirar, també, en tres obres publicades entre el 1951 i el 1953, escrites per diversos viatgers que havien estat hostes privilegiats del dalai-lama abans que la situació en el Tibet es deteriorés: Secret Tibet de Fosco Maraini, una notable introducció a l’espiritualitat tibetana, i Set anys al Tibet i Meine Tibet-Bilder, ambdues d’Heinrich Harrer, les pintoresques fotografies de les quals van servir per representar vestits i accessoris, com els que veiem reproduïts en els monjos i els «dob-dob», els monjos de la temible policia que fa guàrdia a l’entrada del monestir.

Hergé i els seus estudis van trobar també en aquesta extensa documentació els tresors de l’art tibetà que dibuixa a l’habitació del capità Haddock, la terrorífica divinitat Drugh-Shid i el seu feix de braços, com dues ales desplegades. I, posats a impressionar,el dimoni Migyoba, amb els seus grans ulls rodons.

Galeria d'imatges