Les expedicions catalanes

El 29 d’abril de 1974, Josep Manuel Anglada, Emili Civís i Jordi Pons, van arribar al cim de l’Annapurna, després d’una ascensió plena de dificultats. Amb aquest èxit, l’alpinisme català va passar a ocupar un lloc protagonista en la conquesta dels cims més alts del món. L’expedició, en la que també van participar Marià Anglada, Enric Benavente, Eduardo Blanchard, Manuel Martín, Xavier Pérez Gil i Antoni Villena, va ser la primera de tot l’estat en assolir un cim demés de 8.000 metres.

El 1984, una altra expedició catalana protagonitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, va explorar la vessant sud de l’Annapurna i va aconseguir obrir un nou itinerari que mena directament a l’aresta somital, entre el cim Est i el cim Central. Aquesta via, coneguda com la Via dels Catalans, és considerada com una de les realitzacions més meritòries del muntanyisme actual.

Tres anys més tard, en una expedició integrada per alpinistes de tot l’estat, Josep Maria Maixé i Rafael Lopez van conquerir el cim Principal de l’Annapurna,traçant un nou itinerari per la part esquerra de la cara nord. El cim Principal ha estat ascendit dues vegades més per alpinistes catalans, sempre per aquest mateix vessant.Mentre que en Ferran Latorre arribava al cim el 29 d’abril de 1999, l’Oscar Cadiach completava l’ascensió el 6 de maig de 2012.