L'art de la ciència. Jordi Sabater Pi

La fotografia de Jordi Sabater Pi

El desenvolupament de la fotografia —des de la seva invenció a la dècada dels anys vint del segle xix— no ha deixat d’evolucionar de manera exponencial fins als nostres dies. Les reproduccions de la realitat han anat guanyant precisió i prestacions i han esdevingut ja imprescindibles per a la gran majoria de disciplines científiques. La fotografia, el cinema, el vídeo, la informàtica, la geolocalització... ens aporten més informació quantitativa en els processos de recerca que no pas el dibuix.

La fotografia, el complement del dibuix

El doctor Sabater Pi era també un bon coneixedor de la tècnica fotogràfica i la utilitzava en les seves investigacions com a complement del dibuix. De la seva etapa africana se’n conserven moltes fotografies.

L’ús de la càmera tenia dos inconvenients importants en el treball de camp a la selva: d’una banda, la humitat de les zones selvàtiques provocava l’aparició de fongs a l’òptica, fet que feia perdre nitidesa a les imatges captades; de l’altra, el soroll del disparador alertava sovint els animals observats, que s’espantaven i es feien fonedissos. Atesos aquests inconvenients, el dibuix esdevenia novament una eina primordial.

La fotografia vs el dibuix

Tot i que la tecnologia ens permet obtenir uns resultats quantitatius inqüestionables pel que fa a la representació i anàlisi dels objectes d’estudi, encara ens és necessària la capacitat d’observació i d’anàlisi de què disposen els científics que utilitzen el dibuix.

Dominar la tècnica del dibuix representa un plus de qualitat en tots els sentits per als científics dels nostres dies. El desenvolupament de la capacitat d’observació és absolutament complementari a la utilització de les noves tècniques de documentació i d’anàlisi. El dibuix ens ajuda a prendre decisions sobre què cal fotografiar, digitalitzar, investigar o documentar.

D’altra banda, en la majoria d’ocasions és molt difícil captar fotogràficament processos complexos, obstacle que pot salvar-se invertint moltes hores d’observació a la natura o en un laboratori, i gràcies a un punt de casualitat. El dibuix científic ens ajuda a fer aquest mateix procés de manera molt més ràpida.