L'art de la ciència. Jordi Sabater Pi

Els dibuixos etnogràfics

Sabater va marxar de Catalunya el 1940 per buscar a Guinea Equatorial un mitjà per guanyar-se la vida. Fascinat per l’ambient purament africà que es respirava, amb reminiscències d’una imatgeria colonial que ja s’havia superat en altres llocs, va decidir endinsar-s’hi per conèixer-lo a fons. Així, en pocs anys va adquirir un cert coneixement de la llengua del poble fang, mentre s’introduïa en els seus costums i cultura. Aquesta inquietud li va obrir les portes d'aquest poble.

Els Fang

Però, qui eren els fang? La opinió més acceptada és que el poble fang provenia d’algun punt de la ribera del riu Sanaga, a l’actual Camerun. Degut a la pressió d’altres tribus islamitzades del nord, i probablement també per qüestions climàtiques, van haver d’emigrar a territoris més al sud. En aquesta migració, van anar mesclant-se amb altres ètnies, fet que explicaria la seva diversitat física i cultural.

Els fangs amb els que va tenir contacte Sabater eren, doncs, fruit d’aquesta complexa, però enriquidora, trajectòria. L’estructura social que tenien en aquell moment es basava en els clans (anomenats aiong), grups de famílies que conservaven un nom comú referent a un predecessor. D’aquesta estructura familiar en depenia la família (ndabot), la unitat bàsica de convivència. Tots els membres de la família havien de conèixer el seu arbre genealògic, que recitaven de memòria.  A més, estava prohibit casar-se entre membres del mateix aiong, fet que comportava la necessitat de cultivar bones relacions amb altres grups.

El món dels tatuatges fang

Quan Sabater Pi va arribar a l’Àfrica, la pràctica del tatuatge era un costum que, degut al procés d’occidentalització, gairebé s’havia eliminat de tot arreu. De fet, mai va poder veure el procés de tatuatge. Aquesta va ser la principal raó que el va portar a plasmar aquelles petites obres d’art ambulants en els seus dibuixos.

El fet de parlar la llengua fang li va permetre poder dibuixar amb calma a desenes de fang, així com informar-se del procés de tatuat. D’aquesta manera, sabem que els tatuatges es feien a la infantesa, entre els cinc i deu anys.  Si els pares o familiars no demanaven els motius a tatuar, normalment associats a propietats protectores, el tatuador decorava la pell de l’infant guiat per la inspiració del moment.

Per Sabater, l’estudi dels tatuatges el portà a associar l’estreta relació del poble fang amb el seu entorn natural i els animals que hi habiten. Entre d’altres orígens, va proposar que alguns dels motius provenien de les taques cromàtiques d’alguns mamífers i aus. Així mateix, creia que els tatuatges no només imitaven aquesta classe de cromatismes estàtics, sinó que també referenciaven algunes danses que es basaven en certs moviment d’alguns primats.

Audio

Altres treballs de Sabater Pi relacionats amb els fang

El propi Sabater Pi t'explica, en poc més d'un minut, que el seu interès pel poble fang no es va acabar amb els tatuatges.

Galeria fotogràfica