Guillén. Màgia a l’espai escènic

Teatre i òpera

Des de la seva entrada a l’Institut del Teatre com a professor el 1971, Guillén vol fer jugar tota la maquinària que l’escenògraf té a l’abast per fer pujar dalt l’escenari la nova iconografia que havia renovat, procedent de la cultura popular i el folklore recuperats. La recerca de l’obra d’art total està en marxa. El teatre i, més tard, l’òpera, li proporcionen l’oportunitat de consolidar un llenguatge propi. Espai escènic, màscara, vestuari i artefactes esdevenen els puntals del seu llenguatge escènic, aspectes que es consoliden en una de les primeres obres, L’Espantu (1979), un exercici que assoleix de llarg els objectius fixats, i també a Deixeu-me ser mariner (1983), amb l’espai escènic concentrat en una espiral laberíntica. Des de 1992, quan inicia la col·laboració amb la companyia Comediants, les seves escenografies de teatre i òpera viatgen per tot el món, de la Xina als EUA, passant per diverses ciutats europees i pel Gran Teatre del Liceu. 

En imatges

Galeria fotogràfica