Per bruixa i metzinera

La construcció intel·lectual de la bruixeria moderna

La percepció cristiana de la fetillera o bruixa es va modificar substancialment a partir de mitjan segle XIII. Tot contradient Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino (1225-1274) va afirmar la capacitat del diable d’actuar a la Terra. Alguns anys més tard, el papa Joan XXII va proclamar la butlla Super illius specula (1326), que condemnà la bruixeria com a culte al dimoni. Naixia, així, una nova conceptualització de la bruixeria. Per primera vegada, la bruixeria era concebuda com una secta universal, presidida pel diable, que conspirava de manera efectiva contra la cristiandat. Els seus resultats materials –la provocació de maltempsades, la destrucció de collites, la mort de persones i animals- esdevenien certs i indubtables. La nova concepció de la bruixeria atià una primera onada repressiva al segle XV. La impremta va contribuir a divulgar aquesta nova versió. En aquest àmbit jugà un paper clau el Malleus Maleficarum (Martell de bruixes), escrit pels dominicans alemanys Heinrich Kramer i Jakob Sprenger. L’obra, publicada per primer cop el 1486, va ser objecte de nombroses reedicions.