Dones a les ones

La informació a les ones

La ràdio és un mitjà idoni per satisfer les necessitats informatives de la ciutadania, i aquesta qualitat l’ha fet objecte de censura dels règims autoritaris. Primo de Rivera obliga a emetre en castellà i restringeix els continguts; hi segueix un parèntesi de llibertat amb la República, i amb la dictadura del general Franco s’instaura una censura duríssima que s’aplica sobre el què, el com i el qui comunica. Hi ha dos moments que marquen l’esclat de la ràdio informativa: el primer, al començament de la dècada del 1930, amb la República, i el segon, amb la Transició, quan Radio Nacional perd el monopoli informatiu l’any 1977 i les periodistes entren a les redaccions. En tots dos casos, una societat democràtica és la conjuntura política favorable a la informació.

El diari parlat

El darrer trimestre del 1930, Ràdio Barcelona ofereix el primer noticiari, La palabra, que en trenta minuts repassa les notícies més importants de Barcelona i Madrid. La ràdio permet informar la gent que no té accés a la lectura de la premsa i obre espais de comprensió i participació política, per bé que en el cas de les dones tant pot afavorir discursos de llibertat i cultura com reproduir els valors més rancis de la feminitat.

La informació al tardofranquisme

Al començament de la dècada del 1970 el règim vol seguir mantenint el control de la informació, però la pressió dels grups mediàtics per sortir del monopoli de Radio Nacional de España (RNE) i el desig de la ciutadania d’obtenir una visió més d’acord amb la realitat aconsegueix obrir algunes escletxes per fer-hi circular les notícies. El català fa anys que malda per aparèixer en antena, però no serà fins a la Transició que dues emissores emetran tota la seva programació en català: Ràdio Olot i Ràdio 4.

La ràdio en la Transició

El 6 de octubre de 1977 s’acaba el monopoli informatiu de Radio Nacional de España (RNE) i comencen a aparèixer altres formats. La ràdio de l’època quedarà definida per la radioinformació i el periodisme radiofònic, que deixarà que s’hi pugui sentir la veu del carrer, molt convulsa en els anys de la Transició. Les dones s’hi obren pas professionalment, tot i que la línia que separa i delimita la professió de locutora i el periodisme radiofònic situa, d’una banda, els programes i l’entreteniment i, de l’altra, els serveis informatius.

Emissores líders en català

El 1983 Catalunya Ràdio comença a emetre com la ràdio nacional de Catalunya. L’any següent s’obren els estudis a la Diagonal, que també acullen les instal·lacions de Ràdio Associació de Catalunya (RAC). Al principi del 1988, Catalunya Ràdio ja disposa de la delegació de Tarragona, i poc després s’hi afegeixen Girona i Lleida. L’emissora es va consolidant i va augmentant els seus índexs d’audiència fins a l’actualitat, en què RAC 1 li disputa el lideratge. Inaugurada l’any 2000 a iniciativa del Grup Godó, aquest mitjà és de caràcter generalista i comercial.