Dones a les ones

Els inicis de la ràdio

La ràdio neix durant la dictadura de Primo de Rivera, una conjuntura política que restringeix drets i llibertats, obliga a emetre en castellà i, degut a la censura, impossibilita desenvolupar la ràdio informativa. Des del 14 de novembre de 1924, en què es pot escoltar l’indicatiu d’EAJ-1 Ràdio Barcelona, i a partir de la República, amb l’antena de Ràdio Associació de Catalunya (RAC), la ràdio es va convertint en un veritable mitjà de masses, que segueix les vicissituds històriques del país. Les dones hi són presents des del primer moment, fent les proves de so, anunciant publicitat i ben aviat conduint programes, com a locutores i també darrere del micròfon. La repressió franquista farà emmudir el català i estroncarà la carrera de moltes d’aquestes noves radiofonistes.

Primeres veus i primeres oients

En un context de repressió política i unes estrictes normes de gènere que releguen les dones a un paper secundari en la vida pública, apareixen les primeres que s’animen a cercar feina i es planten davant d’un micròfon per convertir la seva tasca en un treball de comunicació professional. En la dècada del 1930 la ràdio esclata com un mitjà popular que es pot adreçar a les dones mentre feinegen a casa. Des de la ràdio s’envien missatges que marquen el comportament més adequat que han de seguir les dones.

Revistes de ràdio

La primera revista, Radiosola, apareix més d’un any abans de la primera emissió de Ràdio Barcelona, i en aquesta dècada les revistes dedicades al fenomen radiofònic acompanyen l’audiència per informar sobre la programació, sovint amb el nom de l’emissora, com Ràdio Catalana, Ràdio Barcelona o Catalunya Ràdio, en el cas de Ràdio Associació de Catalunya (RAC). Les revistes de temàtica radiofònica mostren l’interès que desvetlla el fenomen de la ràdio amb excel·lents tiratges, que confirmen la popularitat del nou invent.

La ràdio republicana

Amb la República arriba la popularització de la ràdio, un mitjà que contribueix a modernitzar la societat urbana alhora que es revela com un dispositiu de promoció femenina. Les veus de joves locutores, procedents d’agrupacions teatrals i culturals, presenten programes dedicats a les dones, les quals, al seu torn, es converteixen en una audiència apassionada pel nou invent.

Amb l’aixecament dels militars rebels del 1936, Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya (RAC) passen a dependre del servei de notícies de la Generalitat de Catalunya. Els altaveus de RAC, als balcons de la Rambla, difonen al públic les novetats sobre la situació que viu el país.

Les veus silenciades

La República perd la guerra i l’exèrcit de Franco entra a Barcelona el gener del 1939. Uns soldats feixistes que pugen per la Rambla senten la ràdio a través dels altaveus de Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i, tot seguit, aturen la locució de Rosalia Rovira i Francina Boris. A partir d’aquell moment s’emetrà en castellà, l’emissora es dirà Radio España en Barcelona i passaran molts anys abans no es torni a sentir el català en el seu dial. La persecució política cap a la llengua i la cultura catalanes es fa extensiva a les persones, les quals seran depurades si no són considerades partidàries del nou règim.