1970 Declaració de Montserrat

El 12, 13 i 14 de desembre de 1970 tingué lloc la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, fruit d’una acció unitària de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. En aquesta, es redactà el manifest “Declaració de Montserrat”, en protesta pel consell de guerra sumaríssim contra setze militants d’Euskadi ta Askatasuna que maldaven per la llibertat de la seva pàtria. Alhora, es va constituir l’Assemblea permanent d’intel·lectuals catalans i gairebé tres-cents intel·lectuals Es comprometeren en un crit a favor de la llibertat, quan la dictadura treia la pitjor cara, la del 1939, amb la repressió com a mitjà per a imposar l’ordre. El règim perdia el suport de aquiescència a tots els nivells. Resistia només per les armes però la seva legitimitat s’esmicolava.

A la Declaració s’hi adheriren personalitats de diversos àmbits: pintors com Antoni Tàpies, Albert Ràfols Casamada o Joan Miró, escriptors com Eugenio Trías, Ana María Matute, Montserrat Roig i Jaume Cabré. Poetes com Gabriel Ferrater, Joan Oliver o Joan Brossa, actors com Núria Espert, cantants com Francesc Pi de la Serra, J. M. Serrat, G. Motta o Raimon, músics com Oriol Martorell, historiadors com Eva Serra, fotògrafs com Francesc i Pere Català Roca o Toni Miserachs, i un bigarrat conjunt amb noms de casa com Alexandre Cirici Pellicer i de fora com Jaime Camino. La revista del PSUC, Nous Horitzons, (21 del 1970) reproduí el manifest. Signaren també diversos noms emblemàtics del partit, com F. Vallverdú, J. Solé Barberà o M. Sacristán.

El document és un testimoniatge del compromís i valors de part de la societat, quan el poder només disposava de la força per a subsistir. Així, de nou, la resposta de l’Estat fou la repressió, retirant passaports o denegant permisos per treballar. Tanmateix, un altre dels tancats, Pere Portabella, en un article a L’Avenç dedicat a l’Assemblea de Catalunya (nº 43 novembre 1981) explicà que tot plegat no va fer recular, ni quedà en un gest simbòlic, sinó que esperonà la voluntat de lluita, a més de tenir un fort impacte popular i mediàtic internacional.

DECLARACIÓ DE MONTSERRAT

Nosaltres, intel·lectuals catalans constituïts a Montserrat en assemblea permanent, ens creiem en el deure de prendre posició davant la gravíssima situació política i social provocada pel consell de guerra sumaríssim contra setze militants d'ETA, acusats de lluitar pel socialisme i pels drets nacionals del poble basc.

En aquestes circumstàncies, constatem

1) Que a l'Estat espanyol continua essent aplicada, contra tota opinió o acció de signe democràtic, una legislació repressiva iniciada, fa més de trenta anys, durant la guerra civil.

2) Que l'actual sistema político-jurídic al servei d'una estructura social classista i anacrònica converteix en delicte fets polítics i socials que en tot estat democràtic són considerats legítims i àdhuc constitueixen drets elementals de tot ciutadà.

3) Que la tortura i els mals tractes físics i morals, que han estat denunciats reiteradament, són encara una pràctica policíaca sistemàtica.

4) Que els drets dels pobles i nacions que avui formen l'Estat espanyol són ignorats i reprimits a benefici d'una suposada i falsa unitat nacional, principi bàsic de les lleis fonamentals de l'Estat espanyol.

Atesos aquests fets, considerem inadmissible l'aplicació de les gravíssimes penes demanades al consell de guerra sumaríssim de Burgos.

Denunciem que els mitjans de comunicació de l'Estat, especialment Radio Nacional de España, Televisión Española¡ l'agència Cifra, tergiversen o escamotegen sistemàticament la informació. I, com que no existeixen mitjans normal de lliure expressió, ens velem obligats a manifestar-nos a través d'aquest document.

En primer lloc repudiem el procés de Burgos en els termes expressats pels advocats defensors, al mateix temps que ens solidaritzem amb els moviments de repulsa que s'han produït i es produeixen tant a l'interior com a l'exterior.

En segon lloc, reclamem que siguin preses immediatament les mesures següents

1) Que quedi sense efecte qualsevol condemna que pogut ésser dictada pel tribunal de Burgos.

2) Que quedi promulgada una amnistia general de tots els presos per motius polítics i socials, dels sancionats i dels exiliats.

3) Que sigui derogat el decret-llei de bandidatge i terrorisme i abolides les jurisdiccions especials.

4) Que sigui abolida la pena de mort per qualsevol delicte.

5) Que sigui establert un estat autènticament popular que garanteixi l'exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions que formen l'Estat espanyol, inclòs el dret d'autodeterminació.

Finalment, manifestem la nostra completa adhesió fraternal al poble basc i a les seves reivindicacions, que són les nostres.

Montserrat, 13 de desembre de 1970.

Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat