Les bugaderes: eines i ofici

La feina de bugadera

Rentar la roba era un treball feixuc i rudimentari, molt calorós a l’estiu i molt fred a l’hivern. El sistema més corrent de rentar la roba consistia a fregar-la bé amb el sabó i colpejar-la amb una pala de fusta per acabar de treure’n tota la brutícia. Acabada la bugada, les dones ficaven a la galleda la roba neta i molla, i tornaven cap a casa, on estenien la roba per eixugar-la. Les peces més grans es posaven en grans cubells, plens d’aigua calenta, que es tapaven amb uns draps espessos de cànem o de lli, que es cobrien amb cendra i fulles de llorer. Antigament la cendra s’utilitzava per rentar, ja que, com que tenia abundant carbonat potàssic, produïa una reacció amb els greixos de la roba bruta, provocava la saponificació i actuava com a blanquejant d’una manera similar a l’actual lleixiu.

Una feina dura

La duresa d’aquesta feina era ben notable i no sols per l’esforç físic que calia per realitzar-la, sinó també per la càrrega que s’havia de portar. En primer lloc, i a banda del caixó o la fusta per agenollar-se, havien de dur un cistell o farcell per transportar la roba, la pastilla de sabó, la galleda per remullar la roba, un cossi per portar-hi el lleixiu i el picador de fusta per estovar la roba. La majoria de vegades les mans acabaven quedant plenes de penellons i clivelles. A més a més, a part de tenir les mans en remull, també estaven en contacte amb productes nocius com la sosa, el lleixiu i el blavet.

El luxe de l'aigua calenta
La fabricació artesanal de sabó

Galeria fotogràfica

Ámbito anterior

Els safareig, un espai de treball i socialització per a les dones
Twitter Facebook Instagram
Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
Suscríbete al boletín
© Museu d'Història de Catalunya