Rosa Pastora Leclerc, una vida dedicada als infants

Rosa Pastora Leclerc fou la primera mestra internacionalista cubana dedicada no nomes a l’educació de fills d’obrers i camperols a Cuba, sinó també a la  participació com mestra internacionalista durant la Guerra Civil Espanyola.

Neix a Cardenas, provincia de Matanzas, el 30 de març de 1888. Els seu primers aprenentatges els fa a la seva ciutat natal essent una nena que destacà pel seu interès per l’ensenyament i l’aprenentatge. La seva família va inculcar-li l’amor per el poble i el seu país,  així com els valors del companyonia, honradesa i l’amor pel treball col·lectiu i creatiu.

Al setembre de 1903, només amb 15 anys, exerceix de mestra a la colònia “Favorito” del  municipi de Martí on  imparteix coneixements de lectura i escriptura als  fills dels camperols i en el seu temps lliure, ensenya a llegir i escriure  als talladors de canyes sucre de la colònia.

El Juliol de 1904 s’inscriu com alumna a l’Escola Normal d’Estiu de Cárdenas i al 1919 guanya les oposicions de mestra de primària a la capital de la república treballant a les escoles dels barris de Regla, el Calvario i Mantilla.

El període entre els anys 1923 i 1930, Rosa Pastora es vincula a la lluita amb els líders estudiantils revolucionaris Julio Antonio Mella, Rubén Martínez Villena, Pablo e la Torrente Brau, Juan Marinello i altres homes i dones que lluitaven contra la reacció interna, contra l’imperialisme i per les transformacions necessàries del sistema polític imperant al país. Va establir una relació directa amb els militars del Partit Comunista, del Directori Estudiantil, amb els de la Liga antimperialista i amb els membre de esquerra del front femení. Als anys 1923 i 1925, participa en el primer i segon Congreso Nacional de Mujeres, en el que va mostrar un gran interès per reivindicar els drets de la dona i els infants.

Entre els anys 1936 y 1937, Rosa Pastora desenvolupa la seva activitat a Mèxic i participa a la III Conferència Iberoamericana d’Educación, on desenvolupa el seu programa de renovació pedagògica.

Sota l’empara i la direcció de Rosa Pastora, la casa de can Vilella de Sitges acollí, a partir de maig de 1938, entre 50 i 75 nens de 4 a 16 anys vinguts tant del front de la guerra  com de ciutats assolades pels bombardeigs. Molts d’ells tenien els seus pares lluitant al front o la família en perill per la imminència de l’avanç franquista. A Can Vilella els nens refugiats van rebre una educació adequada i també roba i alimentació saludable.

Rosa Pastora Leclerc va buscar recursos arreu on va poder, i amb la seva dedicació va fer de Can Vilella un centre de referència.

Rosa Pastora Lecrec, retratada amb una mare i el seu fill