gerra litúrgica

gerra litúrgica

Tecipient de metall de forma esvelta, amb base anular plana, peu troncocònic en el que s'encaixa un cos fusiforme, coll alt troncocònic i boca lleugerament exvasada.

Número de registre:

MHC3880

Categoria General:

Arqueologia

Nom de l'objecte:

gerra

Títol/Nom pròpi:

gerra litúrgica

Data:

713 - 717

Autor:

Desconegut

Dimensions

9 cm. diàmetre boca; diàmetre peu:6,8 cm, 21,5 cm alçada amplada màxima:9 cm

Material / Tècnica

bronze

inscripció

+SINDE + ARES BITA D S

Transcripció: (Que) el Senyor (o Déu) (con)servi la visa a + Sinde (i) a + Ares

Siglat: MHC3880

Procedència

Sant Julià de Ramis

Conjunt / Sistema

Castellum de sant Julià de Ramis

Aquesta gerreta va ser trobada al castellum de Sant Julià de Ramis  l’any 2000 en una petita estança junt a d’altres objectes i materials constructius del castell coincidents amb el moment que es va abandonar de manera pacífica aquest lloc entre el 713 i el 717.

La gerra és de bronze i es va recuperar totalment sencera. En el coll de la peça es localitza una banda, dins de la qual, es va gravar amb un borí  amb tota claredat, elegància i precisió la següent inscripció:

+ SINDE + ARES BITA D S

 que es podria llegir com a:

 i traduir com a:

(Que) el Senyor (o Déu) (con)servi la vida a  +Sinde (i) a +Ares

Aquesta singular inscripció ens permet fer una sèrie d’hipòtesis de l’ús, la funció i la història d’aquesta gerra. Molt probablement ens trobem davant d’una gerra que van adquirir Sinde i Ares, un matrimoni, per tal de fer-ne donació a l’església. Era doncs un objecte litúrgic de la petita capella de del castellum.  En comprar-la, com era habitual, van fer personalitzar l’objecte, fent gravar una decoració senzilla amb elements vegetals, -potser una  representació simbòlica del Paradís-, i una inscripció invocativa on es demanava a Déu  que preservés la vida de la parella.

Creiem que aquesta advocació es feia en el moment més important i sagrat del misteri cristià, quan el sacerdot converteix el vi en la sang de Crist. Així doncs cada vegada que se celebrava l’Eucaristia es pregava per a Sinde i Ares, perquè es mantinguessin sans i estalvis.

Però, qui eren Sinde i Ares i quina relació tenien amb el castellum? No ho sabem del cert però els historiadors,  coneixedors del jaciment es fan moltes preguntes:

-Podria ser Sinde un dels últims caps militars d’aquella fortificació i de la seva guarnició i que, amb  la seva muller, residissin a les dependències de comandament?

-Podria ser també que la parella hagués obsequiat al capellà amb la gerreta, durant el temps que el matrimoni presidia les cerimònies litúrgiques d’acord amb el costum de la societat benestant hispanogoda?

Potser els estudis arqueològics i històrics en un futur proper ens permetran donar respostes versemblants  a aquestes preguntes per donar noves informacions als objectes arqueològics.

Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat