Al camp de Reus.

Al camp de Reus.
Conjunt de dibuixos en tinta negra sobre paper de 19 x 13, tant en l'anvers com en el revers, obra de Josep Subirats. A l’anvers, podem veure-hi retrat un reclús del camp de concentració, ajagut a terra i amb la mirada perduda. Porta posat una camisa, pantalons, sabates i una boina, i sembla estar subjectant un branquilló amb les mans, que mira sense gaire efusió. Al revers, veiem un esbós d’un altre reclús, amb els traços molt ràpids i indefinits. S’intueix que aquest estava ajagut en una estructura a l’alçada dels genolls. Es recolza el cap amb el braç esquerre, que alhora està recolzat amb la cama. Porta indumentària similar al reclús de l’anvers, però com comentem els traços són massa generals per establir-ho amb seguretat. El dibuix està al centre de la fulla, i no ha estat reutilitzada per altres esbossos o estudis. Durant la seva estança als camps de refugiats i durant el període que va estar en els diversos batallons disciplinaris, Subirats retratà en molts cops personatges concrets o anònims, com hem vist en aquests dibuixos. Aquests representen una descripció de la realitat, a vegades crua i difícil, no solament pel que representen, sinó també pel seu estil, nerviós però precís, alhora que naturalista i revelador de dimensions col·lectives. Segons la correspondència que Subirats tenia amb la seva parella, al gener de 1940 va decidir que tornaria a Espanya per poder reunir-se amb ella. Així, va iniciar els tràmits per a poder tornar al país. A principis de març, després d’haver sol·licitat diverses vegades anar en una expedició cap a la frontera, Subirats és conduït en un camió fins a la Carbonera de Figueres, lloc escollit pel règim per estudiar i avaluar els peticionaris que volien tornar al país. Des d’aquí, el 15 de març fou destinat a la 3a Companyia del camp de concentració de Reus, localitzat a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de la llibertat). Iniciava així un periple que el portaria per diversos batallons disciplinaris de tot Catalunya, des de Lleida, Darnius (Empordà), Caldes de Malavella i, finalment, Barcelona, a l’octubre d’aquell mateix any. No serà fins a pràcticament l’abril de 1941 que Subirats rebria la carta de llibertat que li permetria reincorporar-se a la vida civil.

Número de registre:

MHC7203

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

Al camp de Reus.

Data:

1940

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 19 x 13 cm
Material / Tècnica
paper / tinta
Inscripcions
Inscripció: MHC7203 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 53 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: S. 40
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

Reus

Conjunt de dibuixos en tinta negra sobre paper de 19 x 13, tant en l'anvers com en el revers, obra de Josep Subirats. A l’anvers, podem veure-hi retrat un reclús del camp de concentració, ajagut a terra i amb la mirada perduda. Porta posat una camisa, pantalons, sabates i una boina, i sembla estar subjectant un branquilló amb les mans, que mira sense gaire efusió. Al revers, veiem un esbós d’un altre reclús, amb els traços molt ràpids i indefinits. S’intueix que aquest estava ajagut en una estructura a l’alçada dels genolls. Es recolza el cap amb el braç esquerre, que alhora està recolzat amb la cama. Porta indumentària similar al reclús de l’anvers, però com comentem els traços són massa generals per establir-ho amb seguretat. El dibuix està al centre de la fulla, i no ha estat reutilitzada per altres esbossos o estudis. Durant la seva estança als camps de refugiats i durant el període que va estar en els diversos batallons disciplinaris, Subirats retratà en molts cops personatges concrets o anònims, com hem vist en aquests dibuixos. Aquests representen una descripció de la realitat, a vegades crua i difícil, no solament pel que representen, sinó també pel seu estil, nerviós però precís, alhora que naturalista i revelador de dimensions col·lectives. Segons la correspondència que Subirats tenia amb la seva parella, al gener de 1940 va decidir que tornaria a Espanya per poder reunir-se amb ella. Així, va iniciar els tràmits per a poder tornar al país. A principis de març, després d’haver sol·licitat diverses vegades anar en una expedició cap a la frontera, Subirats és conduït en un camió fins a la Carbonera de Figueres, lloc escollit pel règim per estudiar i avaluar els peticionaris que volien tornar al país. Des d’aquí, el 15 de març fou destinat a la 3a Companyia del camp de concentració de Reus, localitzat a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de la llibertat). Iniciava així un periple que el portaria per diversos batallons disciplinaris de tot Catalunya, des de Lleida, Darnius (Empordà), Caldes de Malavella i, finalment, Barcelona, a l’octubre d’aquell mateix any. No serà fins a pràcticament l’abril de 1941 que Subirats rebria la carta de llibertat que li permetria reincorporar-se a la vida civil.