L'home d'Olot a Lleida.

L'home d'Olot a Lleida.
Conjunt de dibuixos en tinta blava sobre paper, obra de Josep Subirats, realitzats quan estigué destinat al 122 batalló disciplinari de soldats treballadors, destacat a la ciutat de Lleida. A l'anvers, podem veure un home ajagut a terra, pràcticament estirat. Té les cervicals i el cap lleugerament recolzats en alguna estructura que no veiem, mentre que la resta del cos el té pràcticament estirat a terra. Amb la mà dreta abraça el canell esquerre, i reposa ambdós avantbraços sobre la panxa. Les cames les manté lleugerament flexionades, però separades. Porta camisa, arremangada fins als colzes, pantalons bastant arrapats a la cama i espardenyes. Els seus cabells són foscos i, com veiem en un dibuix-retrat a la part inferior, centrat en la seva fesomia, es tracta d'un home d'edat mitjana, amb algunes arrugues al front, nas aguilenc i barbeta petita. Al revers, i atenent a la seva vestimenta i la forma del cabell, veiem la mateixa persona retratada que a l'anvers. Aquest cop, però, el veiem com ajagut en un banc o estructura similar, que és invisible al dibuix. Té els braços recolzats als malucs pels colzes, i les mans les té a la cara, com recolzant el pes del cap amb els seus propis braços. La mirada la té capcota. Segons la correspondència que Subirats tenia amb la seva parella, el gener de 1940 va decidir que tornaria a Espanya per poder reunir-se amb ella. Així, va iniciar els tràmits per a poder tornar al país. A principis de març, després d'haver sol·licitat diverses vegades anar en una expedició cap a la frontera, Subirats és conduït en un camió fins a la carbonera de Figueres, lloc escollit pel règim per estudiar i avaluar els peticionaris que volien tornar al país. Des d'aquí, el 15 de març fou destinat a la 3a companyia del camp de concentració de Reus, localitzat a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de la llibertat). Iniciava així un periple que el portaria per diversos batallons disciplinaris de tot Catalunya fins a l'abril de 1941, quan se li va permetre tornar a la vida civil. En el cas d'aquesta aquarel·la, hem de contextualitzar-los durant la seva estada a Lleida, integrat dins del 122 batalló disciplinari, pels vols d'abril i maig de 1940 per realitzar tasques de restauració d'edificis religiosos devastats durant a guerra.

Número de registre:

MHC7116

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

L'home d'Olot a Lleida.

Data:

1940

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 21,6 x 14 cm
Material / Tècnica
paper / tinta
Inscripcions
Inscripció: MHC7116 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 141 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Signatura: Subirats LLEIDA 40
Inscripció: L'HOME D'OLOT
Inscripció: S_39 (al revers)
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

Lleida

Conjunt de dibuixos en tinta blava sobre paper, obra de Josep Subirats, realitzats quan estigué destinat al 122 batalló disciplinari de soldats treballadors, destacat a la ciutat de Lleida. A l'anvers, podem veure un home ajagut a terra, pràcticament estirat. Té les cervicals i el cap lleugerament recolzats en alguna estructura que no veiem, mentre que la resta del cos el té pràcticament estirat a terra. Amb la mà dreta abraça el canell esquerre, i reposa ambdós avantbraços sobre la panxa. Les cames les manté lleugerament flexionades, però separades. Porta camisa, arremangada fins als colzes, pantalons bastant arrapats a la cama i espardenyes. Els seus cabells són foscos i, com veiem en un dibuix-retrat a la part inferior, centrat en la seva fesomia, es tracta d'un home d'edat mitjana, amb algunes arrugues al front, nas aguilenc i barbeta petita. Al revers, i atenent a la seva vestimenta i la forma del cabell, veiem la mateixa persona retratada que a l'anvers. Aquest cop, però, el veiem com ajagut en un banc o estructura similar, que és invisible al dibuix. Té els braços recolzats als malucs pels colzes, i les mans les té a la cara, com recolzant el pes del cap amb els seus propis braços. La mirada la té capcota. Segons la correspondència que Subirats tenia amb la seva parella, el gener de 1940 va decidir que tornaria a Espanya per poder reunir-se amb ella. Així, va iniciar els tràmits per a poder tornar al país. A principis de març, després d'haver sol·licitat diverses vegades anar en una expedició cap a la frontera, Subirats és conduït en un camió fins a la carbonera de Figueres, lloc escollit pel règim per estudiar i avaluar els peticionaris que volien tornar al país. Des d'aquí, el 15 de març fou destinat a la 3a companyia del camp de concentració de Reus, localitzat a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de la llibertat). Iniciava així un periple que el portaria per diversos batallons disciplinaris de tot Catalunya fins a l'abril de 1941, quan se li va permetre tornar a la vida civil. En el cas d'aquesta aquarel·la, hem de contextualitzar-los durant la seva estada a Lleida, integrat dins del 122 batalló disciplinari, pels vols d'abril i maig de 1940 per realitzar tasques de restauració d'edificis religiosos devastats durant a guerra.