Homes a el Barcarès.

Homes a el Barcarès.
Conjunt de dibuixos en llapis sobre paper, tant en l’anvers com en el revers, obra de Josep Subirats durant el seu pas pel camp de refugiats del Barcarès. A l’anvers, podem veure-hi tres escenes diferents de la vida quotidiana dels refugiats. Així, al capdamunt hi veiem un home estirat a terra donant l’esquena a l’artista, amb el tors parcialment aixeca recolzat amb un dels colzes. A sota, a l’esquerra, veiem, esbossats, un grup d’homes ajaguts en un banc i recolzats en la paret d’alguna estructura del camp. Finalment, a la part inferior dreta veiem un petit grup d’homes, on dos dels mateixos estan ajaguts a terra, un davant de l’altre, i sembla que juguin amb algun joc de taula a terra, encara que aquest no es veu. Al seu darrere, veiem un home recolzat en la porta de l’entrada d’un barracó. Al revers, veiem diferents estudis pel retrat de José Gallardo, centrats principalment en la seva fesomia, vista des de diverses perspectives. També el podem veure dempeus, donant l’esquena a l’artista, o estirat a terra amb l’esquena recolzada en algun objecte o estructura. Guardant les distàncies, Subirats observarà i dibuixarà l’espectable de quotidianitat que oferia la situació de reclusió en els camps de concentració. Al llarg del temps que Subirats passà reclòs, la seva obra dibuixarà clarament la situació precària que vivien els refugiats: la distribució del menjar, la redacció de cartes, la lluita contra les puces, el pas del temps, la realització d'actes tan simples com dutxar-se. Tot un conjunt de bocins de la vida i ocupacions que marcaven aquell internament, així com la confrontació permanent dels pensaments i l’estat d’ànim de l’autor al llarg del seu captiveri. També, veiem que tot i haver-hi diferents esbossos i estudis de retrat de diferents personatges o situacions de quotidianitat, al llarg de l’obra de Subirats als camps es destaca sobretot la figura de José Gallardo Escudero. Aquest personatge, havia estat sembrant el terror a la Barcelona dels primers mesos de la Guerra Civil, amb les anomenades Patrulles de Control.* Subirats, que s’assabenta de part del seu passat, arriba a obsessionar-se de la seva figura, estudiant-la i explorant-la a través de la duplicitat de la psicologia individual enfrontada a la col·lectiva. Amb un estil nerviós però precís, així com naturalista, Subirats dedicarà una sèrie de làmines a analitzar aquest personatge. *Si bé és cert que al catàleg de l’exposició temporal de Subirats especifica que Gallardo era militant de la CNT, aquesta informació molt possiblement és errònia, ja que no hi ha cap font que vinculi la seva figura amb els anarquistes. És més, algunes fonts semblen enfocar la seva figura dins l’òrbita comunista (UGT-PSUC).

Número de registre:

MHC6729

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

Homes a el Barcarès.

Data:

1939

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 13,6 x 17 cm
Material / Tècnica
paper / Llapis
Inscripcions
Inscripció: MHC6729 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 89 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: S_BARCARES 39 (a l'anvers)
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

el Barcarès

Conjunt de dibuixos en llapis sobre paper, tant en l’anvers com en el revers, obra de Josep Subirats durant el seu pas pel camp de refugiats del Barcarès. A l’anvers, podem veure-hi tres escenes diferents de la vida quotidiana dels refugiats. Així, al capdamunt hi veiem un home estirat a terra donant l’esquena a l’artista, amb el tors parcialment aixeca recolzat amb un dels colzes. A sota, a l’esquerra, veiem, esbossats, un grup d’homes ajaguts en un banc i recolzats en la paret d’alguna estructura del camp. Finalment, a la part inferior dreta veiem un petit grup d’homes, on dos dels mateixos estan ajaguts a terra, un davant de l’altre, i sembla que juguin amb algun joc de taula a terra, encara que aquest no es veu. Al seu darrere, veiem un home recolzat en la porta de l’entrada d’un barracó. Al revers, veiem diferents estudis pel retrat de José Gallardo, centrats principalment en la seva fesomia, vista des de diverses perspectives. També el podem veure dempeus, donant l’esquena a l’artista, o estirat a terra amb l’esquena recolzada en algun objecte o estructura. Guardant les distàncies, Subirats observarà i dibuixarà l’espectable de quotidianitat que oferia la situació de reclusió en els camps de concentració. Al llarg del temps que Subirats passà reclòs, la seva obra dibuixarà clarament la situació precària que vivien els refugiats: la distribució del menjar, la redacció de cartes, la lluita contra les puces, el pas del temps, la realització d'actes tan simples com dutxar-se. Tot un conjunt de bocins de la vida i ocupacions que marcaven aquell internament, així com la confrontació permanent dels pensaments i l’estat d’ànim de l’autor al llarg del seu captiveri. També, veiem que tot i haver-hi diferents esbossos i estudis de retrat de diferents personatges o situacions de quotidianitat, al llarg de l’obra de Subirats als camps es destaca sobretot la figura de José Gallardo Escudero. Aquest personatge, havia estat sembrant el terror a la Barcelona dels primers mesos de la Guerra Civil, amb les anomenades Patrulles de Control.* Subirats, que s’assabenta de part del seu passat, arriba a obsessionar-se de la seva figura, estudiant-la i explorant-la a través de la duplicitat de la psicologia individual enfrontada a la col·lectiva. Amb un estil nerviós però precís, així com naturalista, Subirats dedicarà una sèrie de làmines a analitzar aquest personatge. *Si bé és cert que al catàleg de l’exposició temporal de Subirats especifica que Gallardo era militant de la CNT, aquesta informació molt possiblement és errònia, ja que no hi ha cap font que vinculi la seva figura amb els anarquistes. És més, algunes fonts semblen enfocar la seva figura dins l’òrbita comunista (UGT-PSUC).