Escena a Barcarès.

Escena a Barcarès.
Conjunt de dibuixos en tinta negra sobre paper, obra de Josep Subirats durant la seva estada al camp de refugiats del Barcarès. A l'anvers, podem veure-hi representat una escena d'un concert o espectacle al camp. El dibuixant, mirant des de la banda dreta d'una tribuna d'autoritats, ens dibuixa el que veia: a l'esquerra, la tribuna d'autoritats, mirant cap a l'escenari. Entre aquestes, es destaquen alguns militars/gendarmes francesos, sobresortint per les seves gorres característiques. A la dreta de la tribuna de seients s'alça l'escenari, elevat, on veiem una persona sostinguda a la banda que mira a la tribuna. A sobre l'escenari, drets, hi ha diverses persones (esbossades amb traços molt ràpids i generals) tocant els instruments musicals. Al fons de tot, veiem una graderia amb diversos cercles i formes dibuixats, a tall de persones ajagudes. Al revers, però, veiem diversos retrats i estudis de retrat de la fesomia d'un tal "Requena". No sabem qui era. Té els cabells foscos, tallats curts, nas prominent i posat seriós. L'activitat com a retratista fou, en certa manera, bastant comuna per Subirats, tal com veiem en tot el conjunt de les seves obres. Tot i que normalment retratava personatges anònims, també a vegades se centrava en personatges concrets i fins i tot semblava que arribés a obsessionar-se amb ells, tal com veiem, per exemple, amb la figura de José Gallardo. En tot cas, i atenint-nos al dibuix de l'escena del concert com a tema general d'aquest registre, hem de tenir present que els concerts com el representat en el dibuixa eren uns dels grans esdeveniments de la vida concentratòria, i servien per fugir, encara que fos temporalment, de la vida diària del camp, com a lloc de retrobament de coneguts i d'esbarjo. Referent a la qüestió dels concerts, Subirats ens comenta que la banda de música del Quinto Regimiento oferí diversos concerts fins al maig-juny 1939, quan decidiren marxar a l'exili a Mèxic a bord del Sinaïa. En aquests concerts, el seu director, Rafael Oropesa, feia interpretar als seus músics temes com El Danubi Blau de Strauss, serenates de Schubert, així com temes republicans en melodies de pasdobles, o fins i tot temes compostos en honor a la vida al camp de refugiats.

Número de registre:

MHC6707

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

Escena a Barcarès.

Data:

1939

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 13,5 x 20,5 cm
Material / Tècnica
paper / imprès / tinta
Inscripcions
Inscripció: MHC6707 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 67 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: S_BARCARES 39 (a l'anvers)
Inscripció: REQUENA (al revers)
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

el Barcarès

Conjunt de dibuixos en tinta negra sobre paper, obra de Josep Subirats durant la seva estada al camp de refugiats del Barcarès. A l'anvers, podem veure-hi representat una escena d'un concert o espectacle al camp. El dibuixant, mirant des de la banda dreta d'una tribuna d'autoritats, ens dibuixa el que veia: a l'esquerra, la tribuna d'autoritats, mirant cap a l'escenari. Entre aquestes, es destaquen alguns militars/gendarmes francesos, sobresortint per les seves gorres característiques. A la dreta de la tribuna de seients s'alça l'escenari, elevat, on veiem una persona sostinguda a la banda que mira a la tribuna. A sobre l'escenari, drets, hi ha diverses persones (esbossades amb traços molt ràpids i generals) tocant els instruments musicals. Al fons de tot, veiem una graderia amb diversos cercles i formes dibuixats, a tall de persones ajagudes. Al revers, però, veiem diversos retrats i estudis de retrat de la fesomia d'un tal "Requena". No sabem qui era. Té els cabells foscos, tallats curts, nas prominent i posat seriós. L'activitat com a retratista fou, en certa manera, bastant comuna per Subirats, tal com veiem en tot el conjunt de les seves obres. Tot i que normalment retratava personatges anònims, també a vegades se centrava en personatges concrets i fins i tot semblava que arribés a obsessionar-se amb ells, tal com veiem, per exemple, amb la figura de José Gallardo. En tot cas, i atenint-nos al dibuix de l'escena del concert com a tema general d'aquest registre, hem de tenir present que els concerts com el representat en el dibuixa eren uns dels grans esdeveniments de la vida concentratòria, i servien per fugir, encara que fos temporalment, de la vida diària del camp, com a lloc de retrobament de coneguts i d'esbarjo. Referent a la qüestió dels concerts, Subirats ens comenta que la banda de música del Quinto Regimiento oferí diversos concerts fins al maig-juny 1939, quan decidiren marxar a l'exili a Mèxic a bord del Sinaïa. En aquests concerts, el seu director, Rafael Oropesa, feia interpretar als seus músics temes com El Danubi Blau de Strauss, serenates de Schubert, així com temes republicans en melodies de pasdobles, o fins i tot temes compostos en honor a la vida al camp de refugiats.