Bases pera la Constitució Regional Catalana acordadas per la Assemblea de delegats celebrada a Manresa.

Bases pera la Constitució Regional Catalana acordadas per la Assemblea de delegats celebrada a Manresa.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea. En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu. El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals. El poder executiu havia d’ésser format per cinc ministeris o secretaries, i el poder judicial suprem havia d’ésser un tribunal suprem regional, que podria exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Les Bases dedicades al poder regional eren força genèriques, però, en tot cas, la legislació antiga havia d’ésser mantinguda, desenvolupada i reformada: la llengua catalana havia d’ésser l’única oficial a Catalunya i en les relacions entre aquesta i el poder central; a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics; la divisió territorial era basada en la comarca natural i el municipi. Catalunya havia d’ésser l’única sobirana del seu govern interior. L’organització política de Catalunya havia de consistir en unes corts, que s’havien de reunir cada any, en llocs diferents, i havien d’ésser formades per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç. Les corts havien de nomenar cinc o set alts funcionaris que havien d’exercir el poder executiu de l’administració regional. Hom havia de restablir l’antiga audiència de Catalunya, on s’havien de pronunciar en darrera instància tota mena de plets i causes.

Número de registre:

MHC5044

Categoria:

Arts gràfiques

Nom de l'objecte:

llibre

Títol/Nom pròpi:

Bases pera la Constitució Regional Catalana acordadas per la Assemblea de delegats celebrada a Manresa.

Data:

1900

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 15,5 x 10 cm
Material / Tècnica
paper / imprès / tinta
Inscripcions
Inscripció: MHC5044
Inscripció: Portada: UNIÓ CATALANISTA BASES PERA LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA ACORDADA PER LA ASSAMBLEA DE DELEGATS CELEBRADA A MANRESA los dias 25, 26 y 27 de Mars de 1892 BARCELONA ESTAMPA DE "LA RENAIXENSA" 1900
Escut: Unió Catalanista
Procedència

Document redactat a Manresa a finals entre e 25-27 de març de 1892 en el que diverses associacions i entitats catalanistes, bona part d’elles vinculades ideològicament amb Unió Catalanista (recent formada a llavors), acordaren una sèrie de “bases” legals que permetrien dotar d’un cert autogovern a Catalunya

Lloc de procedència

Barcelona

Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea. En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu. El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals. El poder executiu havia d’ésser format per cinc ministeris o secretaries, i el poder judicial suprem havia d’ésser un tribunal suprem regional, que podria exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Les Bases dedicades al poder regional eren força genèriques, però, en tot cas, la legislació antiga havia d’ésser mantinguda, desenvolupada i reformada: la llengua catalana havia d’ésser l’única oficial a Catalunya i en les relacions entre aquesta i el poder central; a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics; la divisió territorial era basada en la comarca natural i el municipi. Catalunya havia d’ésser l’única sobirana del seu govern interior. L’organització política de Catalunya havia de consistir en unes corts, que s’havien de reunir cada any, en llocs diferents, i havien d’ésser formades per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç. Les corts havien de nomenar cinc o set alts funcionaris que havien d’exercir el poder executiu de l’administració regional. Hom havia de restablir l’antiga audiència de Catalunya, on s’havien de pronunciar en darrera instància tota mena de plets i causes.
Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
Suscríbete al boletín
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat