Les joguines com a eina de transmissió dels rols de gènere

Joguines i gènere masculí durant el franquisme

A l’imaginari col·lectiu els nens eren concebuts com a fusters, mecànics, constructors, esportistes, amants dels automòbils o de les armes. Els primers cotxes o camions eren de llauna i es caracteritzaven pel fet de tenir uns colors intensos i brillants que captivaven petits i grans. Però en la dècada del 1940, durant els primers anys del franquisme, la llauna va patir una certa decadència a causa de la falta de matèries primeres i, de mica en mica, entre el 1950 i el 1975, el plàstic va substituir la llauna, la fusta i el cartó tradicionals en la fabricació de joguets.

La imitació de les activitats dels adults ha estat sempre un dels objectius preferits dels nens i nenes d’arreu del món al llarg de totes les etapes històriques. Arcs, fletxes, espases, pistoles, escopetes... proveïdes de mecanismes per propulsar taps de suro a distàncies curtes o capaces de reproduir el so d’un tret real a través d’un pistó formaven part de les joguines habituals dels nens, tot i que es començaren a fer petites campanyes, encara molt incipients i amb poca repercussió, contra la joguina bèl·lica. Als anys cinquanta i seixanta, la indústria cinematogràfica, fàbrica de somnis i mites, va posar de moda les pel·lícules del gènere western que van popularitzar les reproduccions de revòlvers i les disfresses d’indis i de cowboys, i altres complements associats com les cartutxeres, l’estrella de xèrif... Així, doncs, en aquella època els nens s’identificaven amb el gènere del western, i el fort de fusta, els indis, els soldats i els vaquers de plàstic van ser una de les joguines més desitjades. Als anys setanta aquest fenomen va deixar pas a la Segona Guerra Mundial i va aparèixer al mercat un sofisticat arsenal infantil: fusells, metralletes, granades de plàstic, cascs, tancs… a poc a poc la joguina va caure en una crisi generalitzada, motivada per l’aparició de les videoconsoles, on una altra vegada apareixien alguns videojocs de gran violència i competitivitat que animaven els nens a convertir-se en grans jugadors, lluny de ser simples aficionats.

Subàmbit

Galeria d'imatges

Àmbit següent

La joguina en l’actualitat

Àmbit anterior

Joguines i gènere femení durant el franquisme
Twitter Facebook Instagram Youtube
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
Subscriu-te al butlletí
© Museu d'Història de Catalunya