El presoner.

El presoner.
Conjunt de dibuix, tant en l’anvers com en el revers, en tinta sobre paper, obra de Josep Subirats durant la seva estada en el camp de concentració de Reus l’any 1940, enquadrat dins d’un batalló disciplinari. Al dibuix de l’anvers hi veiem representat un presoner del camp en un moment de lleure, ja que el veiem jugant a les dames, mig agenollat a terra. Porta jaqueta fosca i pantalons més clars, i resta reflexiu mentre mira el tauler de joc. Al revers, veiem un esbós del dibuix de l'anvers, on apareix les principals traces de la postura del presoner. Durant la seva estança als camps de refugiats i durant el període que va estar en els diversos batallons disciplinaris, Subirats retratà en molts cops personatges concrets o anònims, com he vist en aquest dibuix. D’estil realista i sense concessions, els seus dibuixos representen una descripció de la realitat, a vegades crua i difícil, no solament pel que representen, sinó també pel seu estil, nerviós però precís, alhora que naturalista i revelador de dimensions col·lectives. Segons la correspondència que Subirats tenia amb la seva parella, el gener de 1940 va decidir que tornaria a Espanya per poder reunir-se amb ella. Així, va iniciar els tràmits per a poder tornar al país. A principis de març, després d’haver sol·licitat diverses vegades anar en una expedició cap a la frontera, Subirats és conduït en un camió fins a la Carbonera de Figueres, lloc escollit pel règim per estudiar i avaluar els peticionaris que volien tornar al país. Des d’aquí, el 15 de març fou destinat a la 3a Companyia del camp de concentració de Reus, localitzat a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de la llibertat). Iniciava així un periple que el portaria per diversos batallons disciplinaris de tot Catalunya, des de Lleida, Darnius (Empordà), Caldes de Malavella i, finalment, Barcelona, a l’octubre d’aquell mateix any. No serà fins a pràcticament l’abril de 1941 que Subirats rebria la carta de llibertat que li permetria reincorporar-se a la vida civil.

Número de registre:

MHC7206

Categoria:

Art

Nom de l'objecte:

dibuix

Títol/Nom pròpi:

El presoner.

Data:

1940

Autor:

Tema:

Dimensions
Dimensions: 13,5 x 18 cm
Material / Tècnica
paper / tinta
Inscripcions
Inscripció: MHC7206 (inscrit a la funda de melinex)
Inscripció: 56 (siglat anterior al registre del museu, inscrit a la funda de melinex)
Signatura: Subirats
Inscripció: REUS 40 REUS (Repetit el terme Reus dos cops, una a la part superior dreta i l'altra a la part inferior dreta (de l'anvers))
Procedència

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre 1937 i 1941, obra de Josep Subirats Samora, com a testimoni del seu pas per l’exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d’Espanya.

Lloc de procedència

Reus

Conjunt de dibuix, tant en l’anvers com en el revers, en tinta sobre paper, obra de Josep Subirats durant la seva estada en el camp de concentració de Reus l’any 1940, enquadrat dins d’un batalló disciplinari. Al dibuix de l’anvers hi veiem representat un presoner del camp en un moment de lleure, ja que el veiem jugant a les dames, mig agenollat a terra. Porta jaqueta fosca i pantalons més clars, i resta reflexiu mentre mira el tauler de joc. Al revers, veiem un esbós del dibuix de l'anvers, on apareix les principals traces de la postura del presoner. Durant la seva estança als camps de refugiats i durant el període que va estar en els diversos batallons disciplinaris, Subirats retratà en molts cops personatges concrets o anònims, com he vist en aquest dibuix. D’estil realista i sense concessions, els seus dibuixos representen una descripció de la realitat, a vegades crua i difícil, no solament pel que representen, sinó també pel seu estil, nerviós però precís, alhora que naturalista i revelador de dimensions col·lectives. Segons la correspondència que Subirats tenia amb la seva parella, el gener de 1940 va decidir que tornaria a Espanya per poder reunir-se amb ella. Així, va iniciar els tràmits per a poder tornar al país. A principis de març, després d’haver sol·licitat diverses vegades anar en una expedició cap a la frontera, Subirats és conduït en un camió fins a la Carbonera de Figueres, lloc escollit pel règim per estudiar i avaluar els peticionaris que volien tornar al país. Des d’aquí, el 15 de març fou destinat a la 3a Companyia del camp de concentració de Reus, localitzat a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de la llibertat). Iniciava així un periple que el portaria per diversos batallons disciplinaris de tot Catalunya, des de Lleida, Darnius (Empordà), Caldes de Malavella i, finalment, Barcelona, a l’octubre d’aquell mateix any. No serà fins a pràcticament l’abril de 1941 que Subirats rebria la carta de llibertat que li permetria reincorporar-se a la vida civil.