Conjunt de dibuixos en llapis i tinta sobre paper, obra de Josep Subirats durant el seu pas pel camp de concentració de Reus. A l’anvers, podem veure-hi dos dibuixos. El més gran, situat a la part esquerra i inferior, està realitzat a llapis, i s’hi representa un home ajagut a terra, recolzant l’esquena en una paret. Té la cama esquerra flexionada, amb el genoll situat a la mateixa altura que la cara. Té els braços recolzats al genoll, que subjecta amb les mans. Porta posats un jersei fosc, pantalons clarets i botins. La cara, bastant detallada, ens mostra un home trist, amb la mirada perduda, les celles lleugerament baixades. Té els cabells curts i les orelles petites. Certament, l’estil utilitzat per realitzar aquest dibuix ens demostra la qualitat artística de Subirats, on de nou ens mostra la seva capacitat artística. Utilitza tècniques volumètriques, jugant amb el blanc i negre, per dotar de profunditat al dibuix, així com d’un estil realista, amb un traçat ferm, sense imprecisions. A la part superior dreta del paper, veiem un esbós en tinta negra on apareix un home, dibuixat amb traços imprecisos, ajagut a terra i recolzant el tors sobre si mateix, amb el capcot mirant entre les cames, totalment absent. Al revers, hi podem veure diversos estudis i esbossos de la fesomia d’un individu, realitzats en tinta negra i seguint uns traços molts ràpids i sense entrar pràcticament cap detall. Podem determinar que l’home porta un barret, i la banda esquerra de la cara la té enfosquida per dotar de volum el dibuix. Al fons veiem un esbós a llapis d’un home ajagut sobre si mateix, té el tronc esbossat amb quatre traços, i només s’ha centrat a realitzar uns pocs traços més al cap i a la part inferior de la cama esquerra. A la part dreta, veiem un altre home, pintat totalment de negre, que dóna l’esquena a l’artista hi està ajagut a terra, recolzant el tronc sobre si mateix, lleugerament orientat cap endavant. Segons la correspondència que Subirats tenia amb la seva parella, al gener de 1940 va decidir que tornaria a Espanya per poder reunir-se amb ella. Així, va iniciar els tràmits per a poder tornar al país. A principis de març, després d’haver sol·licitat diverses vegades anar en una expedició cap a la frontera, Subirats és conduït en un camió fins a la Carbonera de Figueres, lloc escollit pel règim per estudiar i avaluar els peticionaris que volien tornar al país. Des d’aquí, el 15 de març fou destinat a la 3a Companyia del camp de concentració de Reus, localitzat a la plaça dels Màrtirs (actual plaça de la llibertat). Iniciava així un periple que el portaria per diversos batallons disciplinaris de tot Catalunya, des de Lleida, Darnius (Empordà), Caldes de Malavella i, finalment, Barcelona, a l’octubre d’aquell mateix any. No serà fins a pràcticament l’abril de 1941 que Subirats rebria la carta de llibertat que li permetria reincorporar-se a la vida civil.