Bandera gremial d'una confraria pagesa

Bandera gremial d'una confraria pagesa

Estendard en forma de "guió" (triangular amb doble punta arrodonida), rematada amb galó de passamaneria i travetes; decoració religiosa a les dues cares (figures de sants: sant Llorenç, sant Antoni de Pàdua, sant Pere, i la Mare de déu del Roser); motius agrícoles (falç, esclopet) sobre un fons d'estels dins una orla de flors. Ribetejada amb serrell vermell de passamaneria. Prové d’una confraria pagesa tal com es dedueix per la presència a les dues cares del teixit d’eines agrícoles vinculades a la sega . Les figures religioses representades corresponen a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere, en una cara i per l’altra, a Sant Antoni de Pàdua i Sant Llorenç. Segons la historia oral va servir d’ensenya a un batalló del Vallès Occidental en la defensa de Barcelona durant la guerra de Successió (1702-1714).

Número de registre:

MHC642

Categoria General:

General

Nom de l'objecte:

bandera gremial

Títol/Nom pròpi:

Bandera gremial d'una confraria pagesa

Data:

segel XVII-XVIII

Autor:

Anònim

Dimensions

140 x 174 cm amb serrells

150 x 180 cm comptant el llaç

Material / Tècnica

tafetà de lli

bandera

llana

galó

seda

cintes de guarnir

metall

clips de subjecció

Procedència

Girona

Any inici

1601

Any fi

1799

La bandera que prové d’una donació particular va patir moltes vicissituds abans d’arribar al Museu d’Història de Catalunya: segons la tradició oral té un origen popular en una confraria pagesa, i va estar emprada com a ensenya militar a la guerra de Successió, i amagada durant molts anys per les connotacions polítiques que tenia.La peça té un indubtable caràcter popular. Prové d’una confraria pagesa tal com es dedueix per la presència a les dues cares del teixit d’eines agrícoles vinculades a la sega com són el volant i l’esclopet. Les figures religioses representades corresponen a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere, en una cara i per l’altra, a Sant Antoni de Pàdua i Sant Llorenç. Aquestes imatges que són molt populars en aquesta època, sobretot la de la Mare de Déu del Roser, destaquen sota un fons d’estrelles emmarcades per una garlanda de flors i fulles que ressegueixen el perímetre de la tela. Posteriorment, es produeix un canvi d’ús de la bandera que passa a ser emprat per un col•lectiu constituït en unitat militar. Segons la historia oral va servir d’ensenya a un batalló del Vallès Occidental en la defensa de Barcelona durant la guerra de Successió (1702-1714).