Guerrillers catalans

Context històric: La Guerra del Francès o Guerra de la Independència Espanyola

La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s’inicià el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques i que va acabar el 1814 amb el retorn de Ferran VII d’Espanya al poder.

Aquest conflicte forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciades el 1808 en les que  França i Espanya declaren la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit en la seva disputa d’interessos econòmics i colonials amb l’Imperi Britànic. En el desenvolupament del conflicte Napoleó pretendrà, també instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tro espanyol després de les abdicacions de Baiona.

Segons el Tractat de Fontainebleau (27 d’octubre de 1807) el Primer Ministre Manuel Godoy preveia, de cara a una nova invasió hispanofrancesa de Portugal, el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials. Sota el comandament del general Jean- Andouche Junot, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d’octubre de 1807, creuant el territori i van arribar a la frontera de Portugal el 20 de novembre. No obstant, la presència de tropes franceses s’havia anant fent amenaçadora a mesura que anaven ocupant (sense cap suport del tractat) diverses localitats  espanyoles, com Burgos, Salamanca, Pamplona, Sant Sebastià, Barcelona o Figueres. El total de soldat francesos  acantonats a Espanya era d’uns 65.000 que controlaven no només les comunicacions amb Portugal, sino també amb Madrid i amb la frontera francesa.

El ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència que va conduir a generar un conflicte amb un  important component de Guerra Civil a nivell espanyol entre  afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l’Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics  impulsats per l’aparició de la identitat nacional espanyola.

En l’anàlisi dels fets militars i sense un exercit espanyol amb el qual combatre els francesos, els espanyols de les zones ocupades utilitzen com a mètode de lluita la guerra de guerrilles  en una dimensió desconeguda fins al moment, com a única manera de desgastar i destorbar l’esforç de guerra francès. Per aquesta tàctica, grups de poca gent, coneixedora del terreny que trepitgen, fustiguen amb ràpids cops de mà a les tropes enemigues, per dissoldre’s immediatament i desaparèixer a les muntanyes.

D’aquesta manera el domini francès no passa de les ciutats, quedant el camp sota el control de les partides guerrilleres entre altres el sometent.

La signatura del Tractat de Valençay, pel qual es restituïa el tron a Ferran VII, el desitjat, com a monarca absolut va significar el final de la guerra i el començament d’un temps de desil·lusions per tats aquells que havien cregut que la lluita contra els francesos podria significar el pas a una societat lliberal, il·lustrada i moderna. 

Àmbit anterior

Iconografia: Guerrillers Catalans o sometent
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat