Catalunya i la Guerra de Successió (prova)
L'exili

L'exili

Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials i dels diversos regnes hispànics, entre les quals els catalans eren majoritaris, es van exiliar.

L’exili es va establir sobretot als regnes italians en poder de Carles VI. Alguns eclesiàstics van optar, però, per Roma. La noblesa i els alts funcionaris es van establir a Viena i es van formar els consells d’Espanya i de Flandes. D’altra banda, cinc regiments i una companyia de voluntaris van participar en la Tercera Guerra Turca (1714-1718). A la dècada de 1730, mentre es publicaven els últims al·legats a favor de la causa de Catalunya, uns vuit-cents exiliats van formar una colònia al Banat de Temesvar: la Nova Barcelona, avui Zrenjanin (Voivodina, Sèrbia).

L’hegemonia catalana a la mediterrània

A començaments del segle XIII, la Corona d’Aragó orienta la política d’expansió cap a la Mediterrània. Les conquestes de Mallorca i València per part de Jaume I tenen continuïtat amb Pere el Gran, que s’annexiona Sicília, així com amb els seus successors. L’hegemonia catalana i la pugna pel domini de Sardenya o Nàpols, ocasionen conflictes amb França, la República de Gènova i el Papat.

Als principals ports mediterranis es creen Consolats de Mar, per tractar les qüestions marítimes i comercials. A la Mediterrània oriental, tot i el control dels ducats d’Atenes i Neopàtria, la Corona d’Aragó no aconsegueix desplaçar a la República de Venècia. A partir dels segles XIV i XV, les crisis internes i els conflictes socials debiliten la Corona i posen punt final a l’hegemonia.

Cronologia

Conquesta de Mallorca

Jaume I conquereix Mallorca i destrueix el poder almohade. L’illa és repoblada amb població cristiana i es crea el Regne de Mallorques. Al 1235, es conquereix també les illes d’Eivissa i Formentera. 

1229

Conquesta de València

Entre 1229 i 1245, Jaume I aconsegueix la conquesta dels emirats de Balansiya i Mursiyya , que havien sorgit de la descomposició de l’imperi almohade. El 1238 el Conqueridor pren la ciutat de València. 

1238

Tractat de Corbeil

Tractat entre Jaume I i Lluís IX de França. El monarca català renuncia als seus drets sobre els territoris occitans a canvi de la renuncia del rei francès a reclamar els comtats catalans com a successor de Carlemany. Aquest tractat suposa la independència de iure. 

1258

Mort de Jaume I

Jaume I reparteix els dominis de la Corona entre els seus fills. Pere II, el Gran, hereta el regne d’Aragó, el regne de València i el principat de Catalunya. Per la seva part, Jaume II el Prudent, hereta el regne de Mallorca, el comtat del Rosselló i la Cerdanya i la senyoria de Montpeller. 

1276

Vespres Sicilianes

La revolta popular de les Vespres Sicilianes contra el domini del rei francès Carles I d’Anjou dóna peu a la intervenció i la conquesta de l’illa per part de Pere el Gran, que és proclamat rei de Sicília. 

1282

Conquesta de Menorca

En el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, Alfons el Franc, fill de Pere el Gran, conquereix l’illa de Menorca als musulmans. 

1287

Expedició dels Almogàvers a Bizanci

Roger de Flor crea la Gran Companyia Catalana, una expedició de mercenaris al servei de l’emperador bizantí contra els turcs otomans. L’assassinat a traïció de Roger de Flor, desencadena la Venjança dels Catalans que ocupen els ducats d’Atenes i Neopàtria. 

1302 - 1311

Conquesta de Sardenya

Jaume el Just conquereix Sardenya entre 1323 i 1326 després d’haver obtingut la infeudació per part del Papa el 1297. El domini catalanoaragonès es veu qüestionat per les contínues revoltes sardes i per les disputes amb la república de Gènova.  

1323 - 1324

Annexió del Regne de Mallorca a la Corona

Pere el Cerimoniós annexiona definitivament el Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó i institueix el Privilegi de la Unió, per la qual els futurs monarques s’han de comprometre a no tornar a separar els territoris d’Aragó, València, Mallorca i Catalunya. 

1343 - 1344

Conquesta de Nàpols

Alfons el Magnànim conquereix el Regne de Nàpols després d’una sèrie de campanyes dutes a terme entre els anys 1435 i 1443. 

1435 - 1443

Jaume I

Jaume I

El pacte, fonament de govern

La complexitat creixent de la societat baixmedieval fa que, al llarg dels segles XIII i XIV, Catalunya es doti d’institucions de govern: les Corts i la Generalitat. En una època en que les monarquies s’enforteixen i tendeixen a l’autoritarisme, la pràctica institucionalitzada del pacte i el consens s’imposa al Principat i a d’altres de territoris de la Corona, com el fonament bàsic del govern reial.

Les Corts reuneixen els tres estaments principals: el braç eclesiàstic, el nobiliari i el popular, que representa les viles i ciutats de jurisdicció reial. La pagesia, que constitueix la major part de la població, no hi té presència directe. El consens es concreta en la redacció de constitucions o lleis. Per la seva banda, la Generalitat, en representació permanent dels braços, vetlla per l’acompliment dels acords.

Les Corts de Jaume I

Les Corts de Jaume I

L’eclosió de les ciutats

Des del segle XIII, l’augment de la producció agrària i el desenvolupament dels intercanvis comercials impulsen el creixement demogràfic i econòmic. Les ciutats esdevenen centres manufacturers i comercials. Els monarques troben en la seva puixança un suport ferm enfront de l’alta noblesa feudal i les afavoreixen.

El dinamisme dels centres urbans es manifesta en l’afany per aconseguir més capacitat d’autogovern, com amb la creació del Consell de Cent a Barcelona, i en la construcció d’espectaculars catedrals, esglésies, llotges i palaus. L’art gòtic s’estén amb tot el seu esplendor per les ciutats de Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València.

El mercat

El mercat

La casa d'un artesà

La casa d'un artesà

Obrador i botiga

Els habitatges dels artesans compleixen alhora les funcions d’obrador i botiga, la qual no és més que un taulell amb els productes de venda col•locats a l’exterior.

Habitatge

Les cases dels artesans, de planta allargada i sense finestres més enllà de la façana, rarament superen els cinc metres d’amplada, un espai angost en el qual de vegades la família ha de compartir allotjament amb els aprenents.

Carrers d’oficis

Barcelona creix, al segle XIII, fins a traspassar les velles muralles romanes. Barris com el de la Ribera bullen d’activitats i els gremis d’artesans, com passa en altres ciutats de l’època, s’estableixen en diferents indrets segons la seva activitat. D’aquesta manera, molts carrers de la ciutat encara avui en dia porten el nom de l’ofici que allotjaven.

Ciència, cultura i art

A la baixa edat mitjana, el català esdevé una llengua escrita plenament desenvolupada; la literatura excel·leix amb figures com Ramon Llull, Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March, i obres com el Tirant lo Blanc obtenen una dimensió universal. Es funden les primeres universitats i es desenvolupa una pràctica científica i tècnica autòctona i avançada.

La medicina catalana assoleix un alt prestigi amb Arnau de Vilanova, metge de tres reis i de tres papes. També destaquen els cartògrafs Abraham i Jafuda Cresques i el seu ’Atlas Català’ de 1375. Elaborat amb una precisió sorprenent, el mapamundi més important de l’època inclou l’Índia i la Xina, i sintetitza els anhels d’un món que es troba en plena expansió.

Atles Català

Atles Català

Temps de crisi

Des de mitjan segle XIV, Catalunya pateix fortes convulsions polítiques i socials així com un retrocés demogràfic i econòmic molt important. La crisi, gestada durant el govern de Pere III, es manté en els regnats dels primers monarques de la dinastia dels Trastàmara. La guerra civil de 1462 – 1472 enfronta la Corona amb les institucions del país i assola un territori que ja havia estat delmat per les epidèmies.

L’opressió feudal provoca la revolta dels pagesos de remença que es perllonga durant la segona meitat del segle XV i no es clou fins la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que aboleix els mals usos senyorials. A finals de segle XV, la població assoleix un mínim històric: 250.000 habitants. La Mediterrània perd protagonisme enfront les noves rutes oceàniques i Catalunya resta a la perifèria dels nous eixos comercials.

La Revolta Remença

La Revolta Remença

Danses de la Mort de Verges