Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes
Oraris
De dimars a dissabte, de 10 h a 19 h
Dimèrcles, de 10 h a 20 h
Dimenges e hestius, de 10 h a 14 h 30
Eth hiestron e era entrada se barren 30 menutes abans deth limit orari
BARRAT: Deluns non hestius, 1 de gèr, 2 de mai.
Localizacion
Adreça
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
Contacte
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
Resèrves de grops/escòles
93 225 42 44 (deluns a dijaus, de 10 h a 14 h e de 15 h 30 a 17 h 30 )
Diuendres, de 9 h 30 a 14 h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Transpòrt e vies d'accès
Autobusi V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 e 120
Mètro L4 (auriòla) Barceloneta.
Barcelona Autobús Toristic. Linha arroja e Barcelona City Tour. Rota èst. Punt d'arturada "Musèu d’Istòria de Catalonha"
Parcatge
I a tres parcatges de pagament apròp: en passeg Joan de Borbó, en Moll d'Espanya e en Moll de la Fusta.
Es autocarris des grops visitaires an espacis de parcatge apròp dera bastissa deth musèu.
Tarifes
Exposició permanent
Exposicion temporau
Generau 4 èuros
Redusida 3 èuros
Entrada combinada
Exposicion permanenta + exposicion temporau
Generau 8 èuros
Redusida 6 èuros
Twitter
FacebookLa construcció intel·lectual de la bruixeria moderna
La percepció cristiana de la fetillera o bruixa es va modificar substancialment a partir de mitjan segle XIII. Tot contradient Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino (1225-1274) va afirmar la capacitat del diable d’actuar a la Terra. Alguns anys més tard, el papa Joan XXII va proclamar la butlla Super illius specula (1326), que condemnà la bruixeria com a culte al dimoni. Naixia, així, una nova conceptualització de la bruixeria.
La nova concepció de la bruixeria
Per primera vegada, la bruixeria era concebuda com una secta universal, presidida pel diable, que conspirava de manera efectiva contra la cristiandat. Els seus resultats materials –la provocació de maltempsades, la destrucció de collites, la mort de persones i animals- esdevenien certs i indubtables. La nova concepció de la bruixeria atià una primera onada repressiva al segle XV. La impremta va contribuir a divulgar aquesta nova versió. En aquest àmbit jugà un paper clau el Malleus Maleficarum (Martell de bruixes), escrit pels dominicans alemanys Heinrich Kramer i Jakob Sprenger. L’obra, publicada per primer cop el 1486, va ser objecte de nombroses reedicions.
T'interessa la temàtica? Aquí tens dos articles per aprofundir-hi
Les bases materials: la crisi del segle XVII
Sant Tomàs de Aquino, Museu de Manresa. © Foto MHC (Pepo Segura)
Sant Miquel Arcàngel, mestre de la Glorieta. Col·lecció particular Alord-Dersken. © Col·lecció Alord-Dersken, Barcelona.
Galeria fotogràfica
-
Malleus Maleficarum ex variis auctoribus concinnatus & in tres tomos distinctus. Lió: Pierre Landry, impressor, 1614
Biblioteca de Catalunya.
La darrera edició del Malleus es va imprimir l’any 1669; era la número trenta-quatre.
-
Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.
Fortalitium Fidei. Lió, Guillem Balsarin (impr.), 1487. Biblioteca. Universitària de Barcelona
-
Biblioteca Universitària de Barcelona.
Girolamo Menghi fou l’exorcista més prestigiós de la Itàlia del segle XVI. El seu Assot del diable explicava que el maligne es trobava a tot arreu i es podia estendre mitjançant la possessió diabòlica; només els homes sants podien foragitar els mals esperits.
-
Biblioteca Universitària de Barcelona.
Contemporàniament dels treballs d’Alonso de Espina, el dominic Nicolàs Jacquier, inquisidor de França i Bohèmia, va afegir una nova visió a la idea de la bruixeria assegurant que les sectes de bruixots constituïen una nova forma d’heretgia sense cap precedent històric, atès que feien pactes amb el diable, tenien sàbats, volaven i feien tota classe de maldats.
-
Flandes, final del segle XVI. Lió: Horaci Cardon, impressor, 1612. Biblioteca de Catalunya.
El jesuïta flamenc Martín Antonio Delrío va escriure Disquisitionum Magicarum, una obra que va assolir un gran èxit. El llibre, redactat amb voluntat enciclopèdica i amb grans dosis d’erudició, pretén ser un compendi de totes les pràctiques malèfiques.
-
Malleus Maleficarum ex variis auctoribus concinnatus & in tres tomos distinctus. Lió: Pierre Landry, impressor, 1614
Biblioteca de Catalunya.
La darrera edició del Malleus es va imprimir l’any 1669; era la número trenta-quatre.
-
Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.
Fortalitium Fidei. Lió, Guillem Balsarin (impr.), 1487. Biblioteca. Universitària de Barcelona
-
Biblioteca Universitària de Barcelona.
Girolamo Menghi fou l’exorcista més prestigiós de la Itàlia del segle XVI. El seu Assot del diable explicava que el maligne es trobava a tot arreu i es podia estendre mitjançant la possessió diabòlica; només els homes sants podien foragitar els mals esperits.
-
Biblioteca Universitària de Barcelona.
Contemporàniament dels treballs d’Alonso de Espina, el dominic Nicolàs Jacquier, inquisidor de França i Bohèmia, va afegir una nova visió a la idea de la bruixeria assegurant que les sectes de bruixots constituïen una nova forma d’heretgia sense cap precedent històric, atès que feien pactes amb el diable, tenien sàbats, volaven i feien tota classe de maldats.
-
Flandes, final del segle XVI. Lió: Horaci Cardon, impressor, 1612. Biblioteca de Catalunya.
El jesuïta flamenc Martín Antonio Delrío va escriure Disquisitionum Magicarum, una obra que va assolir un gran èxit. El llibre, redactat amb voluntat enciclopèdica i amb grans dosis d’erudició, pretén ser un compendi de totes les pràctiques malèfiques.
Navegueu amb les tecles de desplaçament
La nova bruixa a Catalunya
La nova concepció cristiana de la bruixeria va fer forat ben aviat a Catalunya. Ja el 1424 les Capitulacions de la Vall d’Àneu (Pallars Sobirà) afirmaven que “en la dita vall s’hagin comesos crims molt enormes envers Déu”. Tots ells eren ja característics de la nova bruixeria: l’aplec de bruixes, l’adoració al dimoni, l’assassinat d’infants,...Alguns anys després, vers 1460, el poeta valencià Jaume Roig confirmava, al Llibre de les dones, l’existència de pràctiques de bruixeria al Principal.
T'interessa la temàtica? Aquí tens un article per aprofundir-hi
Llibre de privilegis i ordinacions de les valls d'Àneu. 1424 Arxiu de la Corona d’Aragó. Catalunya conserva el codi més antic d’Europa que va legislar sobre bruixeria. Es tracta d’una ordinació de 1424 feta pel comte de Pallars i integrada dins el Llibre dels costums i ordinacions de les valls d’Àneu.
Llibre de Consells fet per lo magnífich mestre Jaume Roig... mitjan s. XV (ed. XVI). Biblioteca de Catalunya . És sabut de tothom el caràcter misogin de l’obra de Jaume Roig, però no ho són tant els seus esments de bruixes que fan pactes amb el dimoni, usen d’ungüents, volen per l’aire i es reuneixen a la caverna de Biterna.
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Oraris
Localizacion
Bilhetes
Tarifes