L’Alícia, la narradora de la història, explica el que els va passar a ella i a la seva colla el dia que van decidir que ja eren prou grans per anar a l’escola tots sols. Es pensaven que no es perdrien, però el que va començar com un dia alegre d’emancipació es va convertir en un malson que no oblidarien mai.
I és que de cop i volta, després de viure una sèrie de fets estranys, l’Alícia i els seus amics es veuran transportats gairebé 80 anys enrere. Concretament a la Barcelona del 1946. Com s’ho faran per tornar a casa?
Pep Puig ens proposa un joc meta-literari amb picades d’ullet a “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll, on la realitat i la ficció es desdibuixen. Ho accentuen les il·lustracions de Mercè López, acolorides i psicodèliques, però alhora detallades i fidedignes. La trama avança molt lentament, i al capdavall, és el menys important, perquè es tracta d’una novel·la de personatges. Els nostres protagonistes aprendran a ser generosos, a afrontar la por, a fer les paus i a valorar el que tenen.
A més, l’Alícia, la protagonista, té molt present a la seva àvia durant tota la novel·la, una persona molt important per a ella que li va ensenyar expressions, dites populars, consells i valors. Aquest llibre és una bona oportunitat perquè nens i nens es plantegin com ha canviat el nostre estil de vida amb el pas del temps, i, si tenen l’oportunitat, en parlin amb els seus avis i àvies.
El llibre aporta pinzellades de la vida quotidiana de la Barcelona dels anys quaranta: la segregació a les escoles, la severitat dels professors, l’aire més pur que s’hi respirava, l’absència de tants cotxes, el canvi de moneda, les diferents botigues de barri...
p.138 «Mentre m’afanyava en direcció a casa del Pere, m’he adonat que no hi havia cap de les botigues que coneixem. Ni el súper, ni el forn on el para em compra el berenar, ni el bar del xamfrà, ni tan sols els dos basars xinesos. Hem passat per una pastisseria, un taller de fusta, un forn de llenya, una sabateria, uns magatzems de roba, un mecànic de cotxes antics, encara que per als seus propietaris segur que no eren antics, sinó nous de trinca.»
En poques paraules, aquesta història és alhora un homenatge als nostres avis, a la memòria i al poder de la imaginació.
Mixa
Fitxa bibliogràfica
Títol: Oi que ens hem perdut, Alícia?
Autor: Pep Puig
Editorial: Animallibres
Any: 2022