A principis dels anys 2000 la Galera va reeditar algunes de les seves obres guardonades, i fou llavors que vaig descobrir “El secret del comte” de Daniel Palomeras. La novel·la s’endugué el Premi Folch i Torres de 1988, i fou una de les històries d’intriga i misteri que em van robar el cor de petita. O més ben dit... em va fer estar amb l’ai al cor!
“Tot va començar amb el pastor, que els va inflar el cap amb històries de tresors ocults. O potser abans, que els pares els van parlar del llegendari comte Arnau. O tal volta quan van trobar aquell ferregot amb una inscripció en llatí... O després, quan, tot banyant-se, van veure com dues pedrotes se separaven i els obrien un passadís...”
El que havia de ser una sortida divertida amb amics es converteix en una cursa a contrarellotge sota terra que us farà mossegar-vos totes les ungles! A través de l’aventura d’aquesta colla d’amics, descobrireu llegendes catalanes com la del comte Arnau i reflexionareu sobre els fets històrics reals que devien inspirar-les:
p.45 «-En aquest castell hi havia soldats i hi havia hagut batalles i tot això?
-No, el castell de Mataplana era un castell d’estada, una mena de palau que habitaven els nobles de Mataplana entre una campanya de guerra i una altra...
-Però què n’hi havia molts, de senyors de Mataplana? Que no era només el comte Arnau?
-Res de comte Arnau. Aquest comte Arnau no existí mai. Possiblement, a causa de les desavinences que algun noble d’aquí tingué amb els seus vassalls començaren a inventar-se aquestes boles. La família dels Matalplana la coneixem ja per escrits del segle onzè, i hi trobem alguns Arnaus, però no coincideixen en res amb el d’aquestes fantasies que expliquen per aquí.»
Així que si busqueu una novel·la que combini llegendes, història, arqueologia i acció, doneu-li una oportunitat a “El secret del comte”.
Mixa
Fitxa bibliogràfica
Títol: El secret del comte
Autor: Daniel Palomeras
Editorial: laGalera
Any: 1989