Horaris
Localització
Entrades
Tarifes
Twitter
FacebookLa situació dels milers de catalans exiliats, derivada de la venjança dels guanyadors de la Guerra Civil, fou dramàtica. La Generalitat no disposava de recursos financers, i es trobava materialment impossibilitada per ajudar la ciutadania perseguida i exiliada. Fins i tot els grans amics del president, correligionaris dels vells temps de lluita contra Primo de Rivera, com Amadeu Aragay, o persones vinculades a ERC com Alexandre Figa, cap de publicitat de La Humanitat, varen tenir greus dificultats per a subsistir.
A tall d’exemple, presentem dues cartes (de les moltes que es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya) amb peticions d’ajuda a l’oficina de la Generalitat de Catalunya a París. S’adreçaren directament a Lluís Companys, i foren redactades durant la tardor de 1939, poques setmanes després d’haver començat la Segona Guerra Mundial. En la primera, Isidre Granada Escasany escrigué des d’Agda, el 21 d’octubre. La segona, d’Estanislau Sunyer Segú, s’envià des de Bram, el 23 d’octubre.
Honorable Lluís Companys. Honorable Sr.
Em veig precisat a molestar-vos en la vostra qualitat de President de la fundació Ramon Llull.
Sabreu fer-vos càrrec dels motius que m’obliguen a molestar-vos que no són d’altres que els d’una imperiosa necessitat.
Es tracta de la sol·licitud d’ingrés meu i de la meva muller a la Residència, que la Fundació que teniu l’encert de Presidir té establerta a Montpeller.
Són 8 mesos i mig de camp i de refugi als que portem respectivament, els quals després de les privacions sofertes durant la guerra, signifiquen una pèrdua enorme de forces físiques per nosaltres que no estàvem en possessió d d’una salut consistent.
Cada dia que passa a aquestes altures representa per mi un augment en el grau d’esgotament que es deixa ja sentir massa, molt més gran des del 1934 pateixo una malaltia de l’estomac.
Tot això ve agreujat pel sofriment moral constant en saber la meva muller en pitjors condicions, i, ara, pròxima a ésser traslladada a un camp de concentració o a Espanya si haguéssim de creure el que repetidament se’ls diu.
M’escau dir-vos, als efectes d’informar-vos respecte el que us, que jo era secretari particular de l’alcalde de Barcelona Hilari Salvadó, i cap de Negociat de l’esmentat Ajuntament. Políticament era el Secretari, també de l’Ateneu Pi i Margall de la Barceloneta.
Us agraeixo per endavant l’interès que poseu en resoldre la meva precària situació, situació que no dubto sentireu en fer-vos càrrec de la justícia de la meva petició.
Rebeu el testimoni de la meva més profunda consideració.
Vostre affm.
Isidre Granada
Estimat President:
Després de saludar-vos i desitjar que vostra salut sigui bona, em permeto de molestar la vostra atenció per a sol·licitar de que com a President de la Fundation Cultural Ramon Llull l’ingrés meu a la Residencia de Montpeller. A Barcelona era President del casal “La Llar” del carrer de Montcada des de l’any 34 i membre de la Comarcal Barna ciutat on duia la representació del Distr. 1er. Estic bastant atropellat de salut i el fred m’espanta i de la meva persona no queda més que el xassís.
No vull ni puc tornar a Barna. La meva actuació en els dies de la sublevació feixista va sortir a Última Hora. I encara que així no fos: prefereixo morir-me en un raconet de Barraca, que veure pels meus ulls l’escarni a les coses nostres.
Perdoneu President, mes si vos compreneu que puc anar a la Residència en qüestió, em fareu una gran mercè.
Com sempre, al vostre servei i esperant dies millors, que ja vindran.
Amb profunda emoció us abraça.
Estanislau Sunyer
Coneixem les respostes a les sol·licituds per anar a la Residència de Montpeller. En aquestes, s’insinuen les dificultats, i es comunica que s’escriurà directament al Patronat que s’ocupa de la Residència (Pere Mies, Pere Lloret i Martí Rouret):
«Pel que respecte a nosaltres, escriurem directament a Montpeller recomanant el vostre cas, amb el prec de que sigueu atès en el més breu termini possible.»
Les cartes, respectuoses però crues, mostren la impotència davant una situació d’ofec en la qual les institucions catalanes a l’exili poc hi podien fer.
Explora la història
Organitza't la visita
Agenda
Horaris
Localització
Entrades
Tarifes